Durant dècades, aquest llibre de Walter Murch (junt amb el descatalogat Días de una càmera, de Néstor Almendros) era el més buscat per estudiants de cinema i aficionats al setè art. I no deixa de ser un fet curiós que la iniciativa d’editar-lo novament no vingui d’una editorial sinó d’una escola de cinema com és l’ECAM i de DAMA, amb la col·laboració de Caimán Cuadernos de Cine (l’anterior Cahiers du cinéma a Espanya). Gràcies a aquesta voluntat de reeditar el clàssic llibre de Murch, molts estudiants i aficionats podrem gaudir dels pensaments i reflexions d’un dels muntadors més admirats per feines com Apocalypse Now (1979) o El paciente inglés (1996).

Una de les coses que destaca a primera vista és la magnífica edició, disseny gràfic i maquetació. Feia temps que no llegia una obra d’aquestes característiques tan ben maquetada i amb un disseny gràfic tan cuidat. Itala Spinetti fa una feina espectacular i rigorosa jugant amb els colors, les tipografies, les fotografies, la separació dels capítols i les notes a peu de pàgina. Cal reivindicar la seva feina perquè, malgrat que el text de Walter Murch sigui excel·lent (que ho és), la manera com cada pàgina està presentada fa que l’obra s’elevi i t’ompli molt més que una simple maquetació de text negre sobre fons blanc.

A més, aquesta reedició és també una actualització, ja que Walter Murch ha volgut afegir tres capítols nous sobre so i muntatge, els quals li donen aquest punt d’obra en constant evolució. Hem de tenir en compte que aquest llibre és fruit d’una conferència feta per l’autor l’any 1988 a Sidney. El cinema ha canviat molt des de llavors, i és important reflexionar sobre temes com el pas del muntatge amb cel·luloide a l’edició digital, el tancament de les sales de cinema i la guerra de les plataformes de streaming. Parla de tot això i de molt més, però per si això no fos suficient, el pròleg està signat pel gran Francis Ford Coppola.

Font: nofilmschool.com

Pensaments i reflexions

Walter Murch té molts anys d’experiència en la indústria cinematogràfica i el lector pot descobrir que els ha abocat tots en aquesta obra de teoria i art. Aquest assaig sobre l’edició de pel·lícules és pur pensament professional i vivencial. Començant amb la pregunta d’edició més bàsica: per què serveixen els talls, Murch fa un viatge meravellós a través de l’estètica i les preocupacions pràctiques del film. Al llarg del camí, ofereix les seves idees amb profunditat sobre temes com els fonaments teòrics sobre què és un tall, la simbologia i la psicologia de l’edició, la continuïtat i la discontinuïtat, els somnis i la realitat; criteris per a l’elecció d’un bon tall. També tracta temes com l’edició analògica contra la digital, les còpies de seguretat… i molts temes més. Una autèntica masterclass de cinema.

A més, En el momento del parpadeo, l’autor posa l’èmfasi en l’acte de parpellejar com a element de muntatge. Aquesta idea se li atribueix a John Huston, qui explica que el parpelleig dels ulls està bàsicament definint “clips” de vida/metratge en els nostres cervells. Un exemple és que els parpelleigs d’un bon actor estaran d’alguna manera lligats als seus pensaments i emocions, i sovint és un bon lloc per tallar una seqüència (just abans del moment del parpelleig), perquè coincideix amb el paisatge emocional de la història i ajuda als muntadors en l’edició del film. De fet, Murch narra que quan l’espectador està a punt de parpellejar és hora de tallar. Però quin plànol ve després? Sempre hi ha possibilitats infinites de combinar una sèrie de preses. Però ens recorda que el tall ideal hauria de ser, en importància descendent, seguint el següent patró: emoció, història, ritme, rastre d’ulls, el pla bidimensional i tridimensional de la pantalla.

 

Professionalitat i anècdotes

Walter Murch és exactament el tipus de professional els llibres del qual hom gaudeix. No només perquè té coneixements tècnics sobre el seu camp, sinó perquè és un escriptor excel·lent i es dedica a l’art intel·lectualment. El seu tractament del tema és simultàniament familiar i original, i sempre està ple de saviesa. De fet, veig aquesta obra com un regal de Murch cap a tots aquells als qui ens agrada el cinema.

En el llibre trobem anècdotes sobre com va muntar grans pel·lícules (American Graffiti, La coversación, Apocalypse Now, Julia, La insoportable levedad del ser, El Padrino  Part II i III, El paciente inglés, etc.) o d’altres no tan conegudes, però que ajuden a mostrar parts interessants de la professió que podem prendre com a consells. Com per exemple: no anar mai als rodatges, així es decideix lliurement quines preses serveixen millor la història; fer un primer muntatge a la paret amb fotografies de la pel·lícula; treballar dret per estar en una posició de concentració i atenció; o separar el material brut en analògic i en digital.

Al cap a la fi, darrere de tota la tècnica, Murch ens diu que és bo recordar que veiem pel·lícules com veiem els somnis, en peces tallades que es connecten d’alguna manera màgica. D’aquesta forma, crec també que muntadors com ell són autèntics fabricants de somnis.

Font: web del Festival International du Film La Roche-sur-Yon

Agradarà a…

Enamorats de l’art del muntatge. És fantàstic trobar-se amb un mestre del seu camp que escriu tan bé sobre el seu ofici.

No agradarà a…

Aquells que busquin trucs ràpids i pràctics per editar vídeos o un manual de Final Cut.

 

Portada

Anterior“The legend of Troy”, Goldie Hawk I Esther Aarts
SegüentAquest divendres 20 de gener als cinemes…
Avatar photo
De petit em divertia amb el meu germà rodant pel·lícules en Súper 8. Visc permanentment enamorat de Wilder, Kurosawa, Ford, Chaplin, Welles, Leone, Kubrick, Berlanga, Spielberg, Lynch i Hitchcock. El meu racó preferit de la casa és la meva butaca on, sempre ben acompanyat de bona música, devoro llibres i còmics. Sèries? ‘Star Trek’, ‘The Twilight Zone’, ‘Northern Exposure’, ‘Breaking Bad’ i ‘Game of Thrones’. M’agrada pensar que vivim envoltats de Cultura.