“Em considero un humorista que utilitza diferents vies per arribar a l’humor, el Teatre-Màgia n’és una” Mag Pota

1163

 

11207868_10203728493085043_1089784827_o (1)Fa poc més d’un mes vas estrenar un nou espectacle de màgia, Les tres cares. El públic espera trobar-se un espectacle íntegrament de màgia però es troba amb una obra de teatre farcida de picades d’ullets als grans dramaturgs com Shakespeare. D’on va sorgir la idea de fer un espectacle d’aquestes característiques?

Des dels 16 anys, quan vaig començar amb la màgia, que estava pensant en canviar-la, perquè la trobava massa monòtona. Volia crear el que ara ja estem realitzant, el Teatre-Màgia. La idea original i de base la portava jo i la vaig traspassar al director de la obra, en Jordi Vilà, i amb ell vam començar a treballar a partir de moltes idees com, una de les claus, la de Dr. Jeakyl i Mr. Hyde. I des de llavors es va anar transformant fins a aconseguir aquesta obra.

Normalment, els espectacles de màgia tenen com a protagonistes els trucs de màgia i la història de fons sol funcionar com a fil conductor entre un i altre. En aquest cas, hi ha una reflexió bastant profunda sobre l’evolució del mag i com la seva fama el converteix en un ésser maquiavèl·lic.

Normalment els fils conductors dels espectacles de màgia estan agafats molt en pinces. En el nostre cas tenim un espectacle amb un 60% de teatre i un 40% de màgia. Això vam voler que fos així, ja que normalment els mags fem un joc darrera de l’altre sense explicar per què en fem un altre.

Els dos personatges principals estan representats per a tu. Quins avantatges i quines dificultats has trobat a l’hora de preparar-te el paper i de representar l’obra?

Una de les dificultats és que en no haver-hi cap actor més no pots canviar-te tranquil·lament a fora, sinó que ho has de fer a un ritme molt ràpid i que sigui justificat. Una avantatge és que si jo no representés els dos personatges no s’acabaria d’entendre que el personatge de l’egocèntric, el Gran Mago Pota, és una crítica. Si fóssim dos actors potser la gent es creuria que l’actor és així, d’aquesta manera ens ajudar amb l’humor. Una altra dificultat és aguantar els 75 minuts de la obra a alt nivell d’energia. Però crec que això també és una cosa que la gent valora positivament.

 El públic pot venir-te a veure al Teatreneu de Barcelona, un espai molt íntim que suposem que afavoreix la relació i la compenetració amb el públic. Com ha estat la rebuda?

De moment la rebuda de la gent ha sigut molt positiva, ja que valoren aquestes dificultats i també la diferencia amb altres espectacles que han vist. I cada vegada més, perquè l’espectacle encara està pujant de ritme i la gent cada vegada l’hi agrada més.

Després de tancar aquest cicle de funcions pots avançar-nos si el públic podrà veure Les tres cares en alguna altra ocasió?

Durant el mes de  maig encara estarem al Teatreneu, però també farem funcions fora que encara no acaben d’estar tancades.

Finalment, estàs exclusivament involucrat a aquest espectacle o ja tens en ment el següent?

Tinc en ment un projecte que d’aquí un any sortirà a la llum. És un projecte de Teatre-Màgia. Tot i així també estic amb altres projectes de teatre, sempre en el món de l’humor, és el què m’apassiona més! De fet, em considero un humorista que utilitza diferents vies per arribar a l’humor, el Teatre-Màgia n’és una.

 

 Per saber-ne més….

  • Paraules o expressions que més dius.

“No hi ha demà”

“Trinxem-ho tot” 

  • Amb quin personatge literari t’identifiques?

Amb Peter Pan       

  • Escriptor que no suportes.

No en tinc cap. 

  • Paper o digital?

Paper 

  • Quants llibres llegeixes al cap de l’any?

Depenent de l’any, però uns 4. 

  • Lloc preferit per llegir? I impossible?

Preferit, a la terrassa de casa meu o a la muntanya. Lloc impossible, qualsevol lloc amb molt soroll. 

  • Manies de lector.

No suporto el soroll. 

  • Alguna frase que recordis d’un llibre.

L’essencial és invisible als ulls. 

  • Últim llibre que has llegit.

El petit príncep (Regal de Sant Jordi) 

  • Una recomanació.

Qualsevol de Shakespeare 

  • Versió original o traducció?

Traducció 

  • El llibre pendent.

Molts.