Els llibres ens transporten a moments i llocs on hem comprat el llibre, ens recorden persones que ens han regalat un llibre… El descontento em transportarà sempre a aquest estiu a Bilbao, on vaig entrar a una llibreria fugint de la riuada de gent que corria pels carrers.
El descontento ens explica la història de la Marisa, una noia que volta la trentena i que suporta la vida laboral a una agència de publicitat a base d’Orfidals i vídeos de Youtube. Odia la feina i juga tan bé com pot el joc de les oficines, però com la majoria de mortals, ha d’anar a treballar malgrat que no li agradi. A finals d’agost la seva empresa prepara un team building i és llavors quan la seva angoixa es dispara, ja que li resulta insuportable mantenir la màscara durant tot un cap de setmana amb els seus companys. Però un bon dia, tot saltarà pels aires (mai millor dit!) amb un final apoteòsic.
Es tracta d’una novel·la molt actual que fa una crítica aferrissada al capitalisme i a la situació laboral de moltes persones. Si alguna vegada heu treballat en una oficina, hi trobareu dinàmiques i personatges que us ressonaran i us identificareu amb la protagonista en moltes ocasions. Al final, Serrano posa en boca de la Marisa tot allò que hem pensat o pensem de la feina.
Però el millor de la novel·la és la gran dosi d’humor amb què està amanit tot el relat. Estem davant d’una novel·la mordaç i divertida que us arrencarà riallades a cada pàgina. Per si això fos poc, es llegeix rapidíssim. No el tindreu a les mans més de dues tardes perquè voldreu saber com avança la vida laboral de la Marisa. I quin final! Pensant-hi, crec que la novel·la no podia acabar d’altra manera. Té el final que mereix.
Seguiré atentament el recorregut literari de Beatriz Serrano, perquè la seva narrativa és dinamita.
Agradarà a…
Als que cada dilluns preguen que els atropelli un autobús per no anar a la feina.
No agradarà a…
A aquells llepaculs de l’oficina que es pensen que heretaran l’empresa.
