Fa ja bastants anys que em van deixar El colós de Marussi de Henry Miller i el vaig llegir amb moltes ganes d’anar a Grècia. No s’havia reeditat des del 1987 i ara, n’he llegit l’edició d’homenatge que n’ha fet Tushita edicions i he tornat a tenir ganes d’anar a Grècia altra vegada. Aquesta vegada seria la segona, però no sé si podré esperar gaire.
Miller va viatjar a Grècia l’any 1939 convidat pel seu amic Lawrence Durrell just abans de l’inici de la Segona Guerra Mundial, que ja era imminent. És considerat un imprescindible dels llibres de viatges, però no és ben clar que ho sigui, perquè, tal com diu Mathew Tree en un dels textos que acompanyen aquesta edició “el llibre en si no és ben bé ni una autobiografia, ni assaig, ni tampoc un llibre de viatges, sinó una barreja de totes aquestes coses”. El colós de Marussi va ser redactat a Nova York l’any 1940 i Tushita ens el presenta en la traducció de Jordi Arbonès, que va ser un dels grans coneixedors de Miller a Catalunya i va ser el traductor d’altres obres de l’autor a la nostra llengua.
Miller a Grècia s’enamora sobretot de la llum i dels grecs i fa un gran homenatge al seu amic Giorgios Katsimbalis, perquè el Colós de Marussi no és cap temple grec que ens hagi passat per alt, sinó que és precisament aquest amic: “per a qui he escrit aquest llibre, per tal de testimoniar la meva gratitud a ell i als seus compatriotes, espero que em perdonarà per haver exagerat les seves dimensions, tot comparant-les a les d’un colós”, diu el nord-americà. A banda d’anar descobrint els llocs on fa estada Miller, com Atenes, Corfú, Creta, Delfos, Micenes o Esparta també és molt interessant llegir la visió que té dels grecs i, per contrapartida, la crítica als turistes americans i a la seva manera de ser, cosa que fa amb llargues digressions.
Hi ha pàgines en què Miller ens explica com de feliç se sent navegant pel mar Mediterrani, menjant a les tavernes, bevent retsina i conversant amb tots aquells amb qui es va creuant. Aquest és, doncs, un llibre de descoberta d’un país, d’una gent i d’una llum: “Fou el primer viatge de tots els que he fet que m’ha donat entera satisfacció, que no m’ha deixat a més petita desil·lusió, que m’ha ofert més que no esperava trobar. […] Allò que Grècia havia fet per mi, no podia ser destruït ni per Nova York ni per la mateixa Amèrica. Grècia m’havia fet un ésser lliure i sencer. Em sentia preparat per enfrontar el drac i matar-lo, perquè al meu cor ja l’havia exterminat.”
Aquest volum d’homenatge es complementa, a més, amb textos de Glòria Arbonès, Xavier Moret, Francesc Parcerias, Mathew Tree, tal com hem esmentat abans, i també una guia pràctica molt interessant, de Joan Vilardebò, que ens porta als llocs que Miller va visitar durant els nou mesos que va ser a Grècia, però també a d’altres que, de ben segur, no ens podem perdre si decidim anar-hi.
