El nom de Montse Sanjuan sempre més el relacionaré amb el nom de l’Anna Grimm, el personatge protagonista de fins a 3 novel·les (a data d’avui): La sergent Anna Grimm (2014), El misteri del bressol buit (2015) i Memòria mortal (2018). Totes tres boníssimes i ben treballades. Jo soc una gran enamorada d’aquest personatge i les seves històries detectivesques, i només per això, ja li dec un bon agraïment a la Montse.

Ara, però, l’escriptora lleidatana es desvincula del gènere negre i de l’Anna (esperem que en algun moment hi torni) per apropar-nos a una història totalment diferent, una història més propera al drama, al realisme i a la història. Dues dones, publicat per Pagès Editors aquest any i una de les novetats d’aquest Sant Jordi, és la història de la Natàlia i la Genoveva, dues dones supervivents de la Guerra Civil que viuen encadenades i torturades pel fet que totes dues tenen els seus respectius fills tancats a la presó. Montse Sanjuan fa un retrat de la postguerra en terres lleidatanes a través de dues veus femenines molt potents; potents com a dones i com a personatges.

Ara bé, si bé és cert que elles dues es mengen la història, s’ha de mencionar la gran tasca que fa l’escriptora per apropar-nos a les dues famílies: la de la Natàlia, de Lleida capital, i la de la Genoveva, de Palau de Tremp. A aquest retrat familiar s’hi ha de sumar també el retrat històric i social. Una tasca que sens dubte ha portat l’escriptora a fer una feina de documentació que s’aprecia en cada línia al llarg de tota la lectura.

L’escriptura de Sanjuan fa que les quatre parts en què es divideix el llibre permetin endinsar-nos paulatinament en aquest espiral de tendror, patiment, enyorança, temor i, per sobre de tot, amistat i empatia. Un còctel que t’atrapa i no et deixa anar, un còctel que sembla típic de les novel·les detectivesques en què necessites saber qui ha estat el culpable, amb l’única diferència que aquí no necessitem saber qui, sinó que t’has de deixar embolcallar pel conjunt total. És molt més important tot el camí que no pas el cim. No hi ha pressa per saber qui ha estat i arribar a la resolució. La lectura pausada es gaudeix d’allò més i permet anar copsant tots els matisos que acaba formant el relat de Dues dones.

El malson de la injustícia que comparteixen les dues dones serà el que les unirà en aquesta història que fareu bé de no deixar-vos perdre, perquè sens dubte és una de les lectures no negres (ja sabeu que aquest color sol ser el meu preferit en la literatura) que més he gaudit recentment.