Passat un temps encara no se dir-vos si Swiss Army man m’ha acabat agradant o no. El film de Dan Kwan i Daniel Scheinert no deixa indiferent i realment em costa escriure aquesta crítica perquè encara no sé com catalogar aquesta pel·lícula. La premissa és senzilla: Hank es troba atrapat en una illa deserta quan, passat un temps, troba el cadàver d’un noi a la vora del mar. Ràpidament Hank estableix una relació molt peculiar amb el seu “nou amic”.swiss_army_man2

Els directors han construït un film entre la comèdia més simple i el surrealisme més delirant. Estranyament, aquesta peculiar combinació acaba donant molt bons resultats i l’aventura de Hank per trobar el camí que el retorni a casa acabarà sent un viatge interior que el portarà a superar les seves pors més íntimes. La pel·lícula és ràpida i enginyosa i combina, a parts iguals, les escenes més gamberres i pujades de to, amb els moments més emotius i purament dramàtics.

Mitjançant l’humor més escatològic i absurd, el film ens parla de la superació personal, l’amor i l’amistat; a mesura que transcorren els minuts, Manny (nom del cadàver) i les seves particulars habilitats aportaran a Hank els recursos necessaris per tal de que pugui superar el llarg trajecte fins a trobar algun indici de civilització, al mateix temps, Manny,  s’alimentarà dels records de Hank per tal de recuperar algun anhel de vida que se li va escapar. Entre els dos protagonistes es construeix una simbiosi que s’alimenta mútuament mitjançant les situacions més rocambolesques i inversemblants.

Paul Dano (Hank) i Daniel Radcliffe (Manny) son els encarregats de posar rostre als dos protagonistes de la història i, sens dubte, gran part del pes del film recau en aquestes  fantàstiques interpretacions. La versatilitat de Dano aporta al paper una barreja d’angoixa, deliri i superació, que ens fa partícips del patiment de Hank mentre que, per l’altre banda, Radcliffe construeix de forma magistral un mort, que mica en mica anirà recuperant senyals de vida. Els seus moviments i la seva mirada impassible recorden molt a Bernie Lomax (Terry Kiser) de la comèdia Weekend at Bernie’s.images

Potser, en alguns moments, als dos directors se’ls escapen de la mà certes escenes que acaben per resultar més desagradables que gracioses i el final del film resulta insatisfactori i poc original, però en resum, crec que estem davant d’un treball arriscat i innovador que Dan Kwan i Daniel Scheinert han sabut realitzar de forma acurada i creativa.