De les mans de Ti West, un director ja reconegut en el món del terror, i A24, una productora que està creant escola, ens arriben les postres perfectes per a un menú de gènere en tota regla. El tòpic de la cirera d’amunt la nata, però cuinat amb delicadesa. Quin tiberi! Així em sento després de veure aquest magnífic treball que per moments et transporta a aquells títols d’horror dels vuitanta d’aquells que posaven l’accent en la brutalitat i que tenien el punt just d’humor per no caure en la pura comèdia. I és que X deixa referències i homenatges per a tots aquells que som fans del terror. Així doncs, hi trobem des de La Matanza de Texas i El resplandor, fins a posades en escena de Dario Argento. Personatges que em recorden al Blaxploitation, la pornografia casolana i l’alliberació sexual hippie.

Carai! Quin còctel, no? Doncs sí. X és una bomba de rellotgeria les agulles de la qual escoltes fer tic-tac durant la primera meitat del metratge sabent que en algun moment ha de petar tot. I carai, si peta… L’ambientació que a poc a poc va creant justifica perfectament aquesta segona meitat, violenta i freda al més pur estil slasher barrejat amb una connotació sexual que crea aquesta sensació a vegades tan desagradable. La pel·lícula no enganya, just començar, un accident a la carretera t’ensenya de forma clara però subtil el to que agafarà la història. Visceral, fosca i violenta.

Sis joves alliberats sexualment busquen aquest fals somni americà i volen arribar a la fama rodant la seva primera pel·lícula per a adults. Per al seu rodatge trien com a plató una casa rural als afores de Texas. El problema ve amb el xoc cultural dels seus amfitrions, una parella de gent gran martiritzada per la guerra. La reflexió final que en podem extreure deriva de la frustració i el desgast amb el pas del temps. Una generació marcada pels conflictes i la crisi d’avant un jovent amb aspiracions i sense tabús.

M’agradaria destacar el seu muntatge, ja que utilitza uns talls intermitents en alguns canvis d’escena que provoquen una tensió brutal. També s’utilitzen uns zooms de primer pla a plans general que transformen l’entorn en un nou personatge. Feia molt de temps que el meu cervell no celebrava una escena amb un “Ooohh! Sí, aquesta sí”.

En fi, una pel·lícula per tots els públics? Per descomptat que no. Ara, sí que és per a aquells que ens agrada el gènere slasher o el terror, ja que la pel·lícula és una joia. Tot i això, els amants del cine també gaudiran d’una bona història encara que tingui aquest punt macabre, i d’un muntatge, com ja he dit, digne de prendre nota. Ti west, un director que ja ens va sorprendre amb la seva magnífica The house of the devil i la seva participació en les col·leccions V/H/SThe ABCs of the death, i que no deixarà ningú indiferent amb la seva X, un títol que recordarem durant molt i molt de temps .

https://www.youtube.com/watch?v=YHAL3XyDTaU

 

Anterior5 llibres de cuina deliciosos
Següent“Els mèrits de les dones”, Plutarc
Avatar photo
La meva vida és una onomatopeia, considero una sort viure rodejat de còmics, cinema i música. Editor i muntador d'ofici, a estones traço línies que semblen coses, doncs m'apassiona el dibuix i la il·lustració. Fan del punk rock i qualsevol variant del heavy metal. M'enamora qualsevol pel·lícula arriscada, gamberra o transgressora. No deixaria mai de llegir 'Watchmen', 'Akira' o 'El predicador' i, referent al cinema, 'El Senyor dels anells' em va despertar una passió, 'Beetlejuice' i 'El Viaje de Chihiro' em fan sentir aquesta màgia que té la gran pantalla, 'Hereditary' i 'La Bruja' em van canviar la perspectiva. Si, m'encanta el cinema modern, crec que encara hi ha milers de mons per descobrir.