La taquilla de les sales de cinema va comptar el 2024 amb diversos èxits catalans, un dels quals va ser Casa en flames, amb més de 450.000 espectadors. El film dirigit per Dani de la Orden barreja amb mestratge la comèdia i el drama per ridiculitzar com una família burgesa catalana és incapaç de resoldre els seus problemes mentre viuen un cap de setmana a Cadaqués. I els problemes, quan no es resolen, acaben fent-se encara més grans, fins al punt, a vegades, de cremar-ho tot.
El repartiment de la pel·lícula fa un treball notable en la interpretació d’uns personatges bastant estereotipats, però alhora amb suficients matisos com per poder-los ficar en situacions còmiques prou originals i ben barrejades. Un bon exemple inicial és el de la Montse (Emma Vilarasau), qui des del principi oculta a la família un secret per intentar que l’escapada familiar no se’n vagi en orris. El seu silenci els permet anar a la casa familiar de Cadaqués per gaudir-la abans de vendre-la –com vol la Montse– i ens dona l’oportunitat d’anar coneixent en profunditat els seus fills, en David i la Júlia, i el seu exmarit, en Carlos. Tots plegats són un autèntic drama malgrat tenir la vida prou ben resolta, fet que fa la pel·lícula especialment divertida i crítica amb un egocentrisme que sembla fins i tot classista.
El guió, a càrrec d’Eduard Sola, mou el focus d’atenció entre els diversos personatges deixant fins i tot de banda el conflicte interior de la Montse durant bona part del metratge. Tot un encert per ajudar-nos a veure en tots ells que el foc colgat cremat més que el destapat i que, a la llarga, tot acabarà sortint a la llum, sortosament de forma bastant dramàtica però còmica alhora.
En definitiva, Casa en flames és un film que atrau pel seu bon repartiment i que enganxa gràcies a la seva trama ben filada. En tant que la pel·lícula va ser rodada en català, convé veure-la en versió original per copsar tots els matisos en l’ús d’aquesta llengua i del castellà per part dels personatges. És mes, l’experiència de veure-la en castellà, sent catalanoparlant, és bastant nefasta: els autors es doblen a ells mateixos i es veu molt poc natural, especialment en el cas d’una actriu tan consagrada i escoltada a casa nostra com és Vilarasau.
El director Dani de la Orden i el guionista Eduard Sola ja van anunciar que treballen en la seqüela de Casa en flames. Sola, a més, en una entrevista al diari El 9 Nou Vallès Oriental publicada aquest mes de gener, va destacar que posarien cura i temps en el procés creatiu: “fins que no tinguem alguna cosa que ens convenci no ho farem. Ningú ens obliga a fer-la. Per tant, la farem si és igual de bona o és millor, si és pitjor, no.” Veurem, doncs, si la segona part (previsiblement es dirà Casa en cendres) estarà a l’alçada de la primera.
