Crítica ‘As you are’

1162

Tot i que el jove director s’ha esforçat per remarcar que el seu film no entra dins els paràmetres del cine Indie Americà, la veritat és que la pel·lícula de Miles Joris-Peyraffite posseeix totes les característiques i vicis d’aquest gènere. La història de dos joves outsiders amb vides complicades és gairebé el sant grial per qui vol construir un film independent als Estats Units.

Però no caiguem en l’error de jutjar les pel·lícules perquè ens fa la sensació que recorren massa als tòpics del gènere. As you are és un film complex i més o menys ben executat, i cal remarcar gratament, el magnífic ús de la càmera que fa el director. Sí bé és cert que a vegades es perd en el guió, el film té certs moments de qualitat com són els moments dels interrogatoris, ja que gravats en format de fals documental, aporten un toc de thriller a la història que no li va gens malament.

maxresdefault-9

Owen Campbell i Charlie Heaton (Stranger Things) porten d’una manera magnífica el pes i el protagonisme de la pel·lícula, acompanyats de Scott Cohen (Vacaciones en el infierno, Màs allà de las palabras) i Mary Stuart Masterson (Tomates verdes fritos) que hi donen un toc de veterania dins d’un repartiment i un equip de rodatge tant jove. És difícil no trobar referències externes dins el film,  l’estètica Grunge que Miles ha donat a la seva pel·lícula ambientada a principis dels noranta, i certes escenes dins de l’institut, evoquen clarament a films com Elephant o The last days dirigits per Gus Van San.

Miles ha volgut fer un cinema que potser ja tenim una mica avorrit i el seu esperit de denuncia ha quedat en un segon pla emmascarat pel fet de voler explicar masses coses en poc temps. Tot i caure en certs errors, la veritat és que As you are no és una mala pel·lícula i Miles Joris pot estar content ja que posseeix qualitats de gran director i això es veu reflectit en algunes escenes rodades de forma magistral. Potser en el seu debut li ha faltat cert atreviment, però caldrà seguir la seva evolució que sens dubte donarà molt per parlar.

img_20160920_141211

Comparteix
Anterior‘L’amic retrobat’ de Fred Uhlman
SegüentTercera crònica del Festival de San Sebastián 2016
Elèctric de professió però cinèfil de vocació. Soc un amant de la història i ocupo les hores perdudes entre pel·lícules i lectures. Aficionat radiofònic m'agrada perdrem pel món de les ones, però si realment em voleu trobar, dins d'un cinema m'haureu de buscar.