Per sort Nadal, cap d’any i reis ja queden enrere, però com cada any sóc dels que sucumbeixo al consumisme d’aquestes festes i m’acabo comprant una o dues pel·lícules. I posats a lliurar-me a aquesta tradició nadalenca de comprar i gastar, vaig anar a fer una visita a un centre d’aquests comercials, tant coneguts que hi ha Barcelona, i que vénen tot de productes audiovisuals, llibres i tecnologia. El que s’anomena amb quatre lletres, és de color groc apagat i d’origen francès. Entrar en aquest establiment, sobretot si només es fa un o dos cops l’any, és tot un espectacle. No para mai de sorprendre’m. Els darrers cops que hi he anat (aquest nadal i el nadal passat) sempre hi entro retraient-me que dec ser dels pocs que encara va a comprar pel·lícules amb tantes plataformes de distribució com Netflix, Amazon, Movistar+, no sé quants canals de televisió i amb tantes pàgines webs de streaming i descàrrega com hi ha. Per això, quan arribo a la secció de cinema i veig tot aquell desplegament i mostruari de sèries, packs, documentals i pel·lícules necessito tres segons per mirar embadalit i assimilar la sorpresa. Llavors començo la visita de manera més o menys ordenada. Poques vegades hi vaig amb una idea clara de quins films vull i camino disposat a deixar-me encisar per algun producte col·locat estratègicament o anunciat amb un gran descompte. Sempre em deixen bocavadat les diferents edicions d’una mateixa pel·lícula que un pot trobar. Primer hi ha l’edició en Blu-ray i en DVD; fins aquí tot normal. Però a partir d’aquí comença tot un repertori d’opcions difícil de justificar. D’una mateixa pel·lícula podem tenir l’edició convencional, l’edició especial limitada, l’edició col·leccionista, el muntatge del director, edició amb llibret, o l’edició en caixa metàl·lica exclusiva (i segur que me’n descuido). Curiosament, el què ja no es destil·la és el making of o el “com es va fer”. Us en recordeu de quan els DVD’s eren una sensació perquè incloien el making of i escenes eliminades? Sobre els making of aprofito per dir que no van ser una invenció de l’era dels DVD’s, sino que va ser el genial Orson Welles qui va inventar-los al produir el documental Filmant ‘Othello’ (Filming ‘Othello’, 1978) sobre la seva pròpia pel·lícula Othello (1951).

Tornant a les compres nadalenques, al fer una visita a l’any a l’establiment, un altre fet que em diverteix força és veure què s’empesquen per seguir venen una vegada i un altre els grans clàssics de la història del cinema (tant antics com més recents). A més a més d’aprofitar l’efemèrida de torn (edició 25è/30è/50è aniversari) s’empesquen edicions limitades il·lustrades per algun artista, o van canviant el disseny de la caràtula amb regularitat. L’any passat crec recordar que hi havia algunes pel·lícules que les venien amb una samarreta sobre la mateixa, i aquest any les venen en una edició limitada amb el Blu-ray i una llibreta Moleskine decorada amb el respectiu motiu. Aquí vaig mossegar l’ham i em vaig endur Big Fish (2003), la meva cinta favorita de Tim Burton, i la Moleskine decorada. En defensa pròpia diré que estava d’oferta. Ara que he mencionat els clàssics, aprofito per dir que al comprar pel·lícules clàssiques s’ha d’anar amb compte. Hi ha edicions que són horroroses. Literalment com si haguessin agafat una còpia VHS i l’haguessin copiat en un DVD/Blu-ray. I això passa molt sovint en el packs de cintes clàssiques. Quan compres un DVD o un Blu-ray -almenys jo- un espera una millora de qualitat comparat amb el què podem veure en una reposició a la tele o del que havíem vist en VHS antigament. S’ha de vigilar amb sèries més antigues i, com he dit, amb clàssics, però fins i tot m’he trobat amb qualitats molt baixes amb pel·lícules recents com amb el pack the Jason Bourne (quan encara eren quatre pel·lícules i no cinc). Per aquest motiu, quan compro una pel·lícula, un clàssic, hi busco sempre alguna de les següents expressions: “máster restaurado”, “transfer digital en alta definición” o “restaurada a partir dels negatius originals”. Acostumen a ser més cares (de 10 a 15€ en funció de si són DVD o Blu-ray) però la qualitat visual és d’escàndol. Hi ha una sèrie de distribuidores que fan un gran esforç i inversió -generalment amb poc retorn- per editar grans films de la història del cinema al nostre país amb una gran qualitat (Acontracorriente films, Avalon, La aventura, Vertice cine, etc.). Això sí, pels que mireu les pel·lícules doblades, el so sempre serà pitjor que si mireu la versió original. Intentant ser coherent, totes les cintes que de tant en tant vaig recomanant a l’Escriba, són sempre cintes que es poden trobar en alta qualitat. Per la gent que li agrada el cinema, la gran majoria de films que s’editen en copies restaurades acostumen a anar acompanyats de curtes entrevistes a gent involucrada en el rodatge que aporten informació i perspectives molt enriquidores.

Un altre atractiu estrella per als compradors són els packs (i aquí s’hi poden incluir les sèries), tenim els packs de sagues completes (El Padrí, La jungla de cristal, Indiana Jones, Alien, Rambo, Star wars, etc.), packs de directors, d’actors, fins i tot packs de films oscaritzats o de títols clau de diferents gèneres. Recentment, un tipus de pack que sembla que s’ha popularitzat és el de dos pel·lícules, on sovint el denominador comú és l’actor o actriu protagonista, a vegades es tracta de pel·lícula original i remake i a vegades són senzillament dues pel·lícules que tot el què tenen en comú és que són clàssiques i cèlebres dins la història del cinema, estic pensant el pack de Allò que el vent s’endugué (Gone with the wind, 1939) i Casablanca (1942). Entre els packs és on vaig tornar a picar l’ham i no em vaig poder estar d’emportar-me -pagant és clar- les 24 pel·lícules de James Bond. Aquests dies ja n’he mirat un parell (les dues primeres) i han estat curosament restaurades i porten forces extres. L’altre pack a emportar-me va ser la trilogia d’Apu, del director Indi Satyajit Ray (molt citat entre les grans obres mestres mundials però que mai he vist). Ara que ja acabo l’article em veig obligat a admetre que no han set una o dues pel·lícules com deia al principi i que em costa molt resistir-me al consumisme i a les pel·lícules d’etiquetes vermelles amb preus reduïts típics d’aquests dies. Afortunadament, només hi vaig un cop l’any. Molt bon any i que les rebaixes us agafin confessats.

Comparteix
Anterior‘El camino de Lizzy’, una obra que denuncia la violència de gènere
SegüentLa dolçor d’Elisbetta
Ramon Muns
Científic durant el dia, amant del cinema i la lectura a les hores lliures. M’agraden els westerns. La trilogia del Padrí és la referència, Sam Peckinpah el caràcter, Jim Jarmusch i Richard Linklater el present (me’n descuido tants…). El meu llibre preferit és “Seixanta anys d’anar pel món” d’Eugeni Xammar. M’agrada llegir de tot, però entre Proust i Montaigne hi és gairebé tot. Jaume Cabré és l’autor de qui he llegit més llibres.