Steven Spielberg // Estats Units-Regne Unit, 2001
Fitxa tècnica
Producció: Warner Bros, DreamWorks Pictures, Amblin Entertainment.
Guió: Ian Watson i Steven Spielberg, a partir del relat de Brian Aldiss.
Fotografia: Janusz Kaminski.
Música: John Williams.
Muntatge: Michael Kahn.
Durada: 2 h 26 min.
Idioma: VO en anglès amb subtítols en català.
Intèrprets: Haley Joel Osment, Jude Law, Frances O’Connor, Sam Robards, Jake Thomas, William Hurt, Ken Leung, Clark Gregg, Brendan Gleeson.
Sinopsi
En un futur llunyà, tot està controlat per ens artificials: la jardineria, la cura de la casa, la companyia… hi ha un robot per cobrir cada necessitat, excepte l’amor. Tot i això, Cybertronics Manufacturing ha trobat la solució: un nen robòtic, en David, el primer programat per estimar, que és adoptat a manera de prova per un empleat de l’empresa i la seva dona.
Prenent com a referència un relat curt de Brian Aldiss, Steven Spielberg (que signava el seu primer guió des d’Encontres a la tercera fase) va desenvolupar la història que havia esdevingut una obsessió per a Stanley Kubrick, qui volia convertir-la en el seu particular Pinocchio. Una de les pel·lícules més infravalorades de Spielberg, potser perquè tothom esperava un film tancat, amb final feliç i ell, fidel a Kubrik, va decidir buscar la reflexió del públic i cert cinisme, molt propi de l’autor de 2001. Vista avui, en ple auge de la intel·ligència artificial, IA es mostra com una obra que explora profundament la relació entre humans i màquines i planteja preguntes ètiques sobre la naturalesa de l’amor, la consciència i la identitat. A través dels ulls de David, l’espectador s’enfronta a un dilema existencial: una màquina pot experimentar realment emocions genuïnes? Què significa ser real en un món on la línia entre el que és artificial i el que és humà es desdibuixa cada vegada més?
Steven Spielberg
Cincinnati, Estats Units, 1947. Director, productor i guionista cinematogràfic nord-americà. De la generació de directors sorgida al llarg dels anys 70, Steven Spielberg és el més clar exemple de conjunció harmònica entre el talent i la visió comercial. En un breu període de temps va passar de ser un de tants realitzadors televisius a director de primera línia, responsable d’alguns dels èxits més grans de la història del cinema. Des de la seva primera pel·lícula, la hitchcockiana Duel (1972) va fer palès el seu talent cinematogràfic. Ha combinat produccions espectaculars pel gran públic com Tauró (1975) A la recerca de l’arca perduda (1981) o E.T. l’extraterrestre (1982) amb propostes més personals i íntimes com La llista de Schindler (1993) o Munich (2005).
Quan?
25 de novembre. 20 h.
Espai ETC de Vic
