Fitxa tècnica

Títol original		Batman vs Superman: Dawn of Justice
Duració		153 min.
País		Estats Units
Direcció		Zack Snyder
Repartiment		Ben Affleck, Henry Cavill, Amy Adams, Jesse Eisenberg, Gal Gadot, Diane Lane, Laurence Fishburne, Jeremy Irons, Holly Hunter
Fitxa		filmaffinity

Crítica

DC vs MARVEL

El nostre es un mon bipolar: dia i nit, el bé i el mal. Fins i tot en els aspectes més actuals sempre trobem aquesta peculiaritat: Partit Republicà o Partit Demòcrata, PP i PSOE, el vi blanc o vi negre. A partir del passat 23 de març una nova dualitat s’ha instal·lat a les cases dels aficionats al cine de superherois: Marvel o DC. Durant els anys 80, Marvel comptava amb tota l’atenció del públic ( X-men, Els Venjadors, Els 4 fantàstics…) i ocupava la majoria d’estanteries de les cases estatunidencs, mentre tant l’editorial DC Comic ( Batman, Superman, La Lliga de la justícia…) quedava com un simple succedani llegit per un minoritari sector de la societat. Tot això va canviar amb l’arribada de Watchmen i El Cavaller fosc. De la mà de Frank Miller i Alan Moore, una nova era en l’univers dels superherois veia la llum. Uns superherois obscurs i amb una nova perspectiva sobre la violència. Com vaig llegir en un article especialitzat: “ La Marvel era Madonna i DC la Velvet Underground “ . Tota la lluminositat i l’infantilisme de Marvel, va trobar el seu antagonisme en la foscor i la perversitat de DC Comic.

Pel que fa al món de la gran pantalla, el paral·lelisme es evident. Al 2005 s’estrenava Batman Begins, a partir de llavors res tornaria a ser igual. La precedirien l’inigualable  El Cavaller fosc i Watchmen; dos obres mestres del gènere . Mentre Marvel a continuat amb la seva mentalitat simple i innocent, amb sagues com la dels 4 fantàstics ( que no s’aguanta per en lloc ), grans directors com Nolan, Snyder i Ayer han sabut portar a les sales de cinema l’autèntica essència DC, submóns, ciutats corrosives i herois de dubtosa moralitat. Al 2013 Zack Snyder ens va sorprendre amb una revisió de l’heroi de la capa vermella. L’home d’acer arribava a les nostres pantalles amb un to filosòfic i messiànic que obria nous horitzons en el món de Superman. Tot i no ser un film del tot rodó, L’home d’acer va saber captar aquesta nova manera d’entendre el gènere i va donar a l’heroi de Krypton una profunditat emocional que no havíem vist en cap altre entrega.

EL DUEL FINAL

Després d’un any de Merchandising, tràilers i noticies, per fi ha arribat ( pel be de la humanitat ) l’esperada seqüela  de L’home d’acer, Batman vs Superman: El amanecer de la Justicia, el gran duel per excel·lència, la llum contra la foscor, el cel contra la terra; un film que ha generat moltes expectatives i creieu-me quan us dic que aquest, les compleix bastant dignament. En aquesta nova entrega apareix un Superman desenfrenat i amb un ego crescut que te dividits els ciutadans de Metròpoli. Per altre banda, el guardià de la ciutat de Gotham, Batman, l’heroi de la nit, el cavaller fosc, veu com a un perill global la impunitat amb que Superman es pren la justícia pel seu comte. Entre mig i mentre els ciutadans es pregunten quin heroi necessiten, el prohom de Metròpoli Lex Luthor, corromput per l’enveja, vol convertir-se en el “nou salvador” de la humanitat. El film arriba acompanyat d’una certa controvèrsia: Estarà Ben Affleck a l’altura d’un nou Batman? Com serà el personatge de Lex Luthor? Wonder Woman? Totes aquestes preguntes cobren resposta en 153 minuts de llargmetratge, tot i que, val a dir, és molt probable que el debat continuï algunes setmanes més. No es fàcil agafar el relleu de l’heroi de la capa negre desprès d’una trilogia liderada per Christian Bale amb unes interpretacions difícils de superar. Però Ben Affleck, lluny d’estavellar-se contra el terra com la majoria de nosaltres tenia en ment, aconsegueix una interpretació correcte que aporta una dosis de maduresa a Bruce Wayne que no li be gens malament. Un Batman amb una versió molt més obscura de la que estem acostumats, més torturat que mai per un passat tràgic i un present on no encaixa. Potser la nota més negativa en l’apartat interpretacions es Jesse Eisenberg en el paper de Lex Luthor. L’actor no ha sabut trobar l’equilibri entre l’excentricitat i la bogeria del personatge i aconsegueix una interpretació totalment sobreactuada que acaba per posar nerviós a l’espectador amb els seus tics i moviments amfetamínics.

Batman vs Superman m’ha sorprès gratament i Zack Snyder surt airós d’un examen complicat per si mateix. El director combina grans dosis d’acció amb moments de pausa, i una banda sonora Wagneriana embolcalla l’atmosfera del film, dotant-lo d’un to èpic que li va com anell al dit. Però no tots son flors i violes ja que la pel·lícula te alguns punts negres que fan que no sigui un treball del tot aconseguit. El guió es enrevessat i mal estructurat, i acabes perden-te al mig d’una trama que canvia en cada escena. Tot i la llarga durada, les diferents preguntes que ens planteja el film circulen amb massa rapidesa en el transcurs de la història, i aquestes, acaben per trobar respostes curtes i poc entenedores. Una altre taca a l’expedient es l’enemic final, la creació  de Lex Luthor, que és més una massa de carn descerebrada que no se sap massa d’on ve, que no pas un rival digne pels dos superherois.

GINTÒNIC O WHISKY

Una nova entrega de superherois que portarà cua. Segurament el debat s’allargarà fins a una nova estrena, i dintre de poc arribarà El Capità Amèrica: Guerra civil de la Marvel i Esquadró Suïcida per part de DC . Sí, una altre cop el famós duel de còmics. Però sabeu que us dic: -m’encanten aquests “combats”. I Vosaltres? de que sou? Marvel o DC , us agraden més aquests gintònics moderns  on s’hi posen 25 tipus de fruita diferents o per altre banda sou d’aquells que no us van les barreges i us excita un bon Bourbon de 12 anys? Jo ho tinc clar –  un Whisky si us plau.

Marc Orra