ASFÍXIA: córrer per les pàgines

1299

Asfíxia és una novel·la per llegir amb les pàgines enganxades al nas. O es devora o no es llegeix.

Grijalvo vol transmetre l’asfíxia que provoquen les entitats bancàries als ciutadans que han caigut víctimes de les seves armes, com la que et produeix quan el llegeixes: et falta oxígen i només s’aconsegueix passant pàgines. L’acció, la intriga, els personatges portats a l’extrem, la velocitat amb què es van succeïnt els esdeveniments… són els que provoquen aquesta llibrodependència.

Amb molts viatges des de Barcelona, coneixem la cara oculta de Girona, una ciutat que no sempre enamora ni és temps de flors tot l’any: també hi ha prostitutes, assassinats i camells. És així com tracta grans temes foscos del país, una novel·la negra farcida de corrupció, extorsió, venjança… però també de justícia.

La Lucía no sabia el poder que tindria la gravació d’un vídeo; el que havia de ser simple xantatge per adulteri a un peix gros per treure’n benefici econòmic, es complica quan aquest se’n va de la llengua.

“Sense preveure-ho, i pràcticament des dels inicis, la Lucía origina un reguitzell d’actuacions vertiginoses que lidera la seva neboda i que mantenen el lector pendent de la resolució definitiva del seu cas. No hi ha gaire marge per al descans. No pot haver-hi defalliment” – Marc Grijalvo.

La crítica social és present a cada frase, des de la prostitució fins als abusos econòmics dels que podríem ser víctimes.

Asfíxia és el llibre de la crítica al món financer, als rics que només volen ser més rics i com el poble no pot fer res per lluitar-hi. Grijalvo hi troba una solució utòpica però no gaire allunyada de la realitat. El que ell ens mostra en forma de relat són successos del dia a dia, que ja entenem per habituals, però sembla que no hi puguem lluitar sinó és amb les seves mateixes armes.

Comparteix
AnteriorCrítica de “Grave”
SegüentAquest divendres al cinema…
Doneu-me un fogonet i una tenda i seré feliç. Sóc més d‘àudiovisual que de comunicació, malgrat ja estigui acabant el grau. M'agraden els detalls en els llibres i els silencis al cinema. Tinc moltes idees al cap que no sé com treure, visc esperant el dia que explotin. De moment, ho canalitzo fent @cristoredemptor.