Des de la secció de cinema us proposem cinc grans pel·lícules com a alternativa a l’avorridíssima i gens excitant 50 sombras de Grey (un film gris com el nom del protagonista):

 

L’últim tango a París, 1972 (dir. Bernardo Bertolucci):

Dos desconeguts coincideixen en un apartament en venta en plena ciutat de París i el converteixen en el seu punt de trobada clandestí on practiquen sexe. Sense explicar-se res de les seves vides personals, sense intercanviar noms, només fluids corporals.

Famosa pel·lícula que va originar molts viatges a Perpinyà a causa de la seva censura a l’Estat Espanyol i on Marlon Brando va donar a la mantega tot un altre significat.

 

 

 

La pianista, 2001 (dir. Michael Haneke):la pianista

Torbadora pel·lícula del sempre inquietant Michael Haneke on una freda i insensible professora de piano, esplèndida Isabel Hupper, busca plaer a través del dolor i el masoquisme.

 

 

 

 

 

 

lunasLunas de hiel, 1992 (dir. Roman Polanski):

Perversa, eròtica i per alguns moments quasi grotesca faula de seducció, atracció, desig, dominació, deliri mental i obsessió de la mà del mestre Polanski. Amb Emmanuel Siegner, Peter Coyote, Hugh Grant i Kristin Schott Thomas.

 

 

 

 

 

 

https://www.youtube.com/watch?v=NfPMAvkTu84

 

 

Nymphomaniac (I i II), 2013 (dir. Lars Von Trier):

Ambiciós, introspectiu i profund -i explícit- estudi de l’addicció al nympsexe, la cerca del plaer i d’un mateix de la mà de Lars Von Trier. Posem a la llista aquestes dues perquè són les més recents i explícites referències al sexe i a les conductes sexuals que ha filmat el director Danès, però la majoria dels seus films es caracteritzen per l’ús del sexe com a moneda de canvi perversa en les relacions humanes, així com per mostrar-nos la depravació i perversitat a què pot arrossegar el sexe als éssers humans.

 

 

I pels que busquin escenes explícites i controvertides però sense renunciar al millor romanticisme i melodrama acabem el llistat amb la recent…

 

La vida de Adéle (Blue is the warmest color), 2013 (dir. Abdellatif Kechiche):

adeleLa descoberta de l’amor i de la pròpia sexualitat de l’adolescent Adéle seguits del trauma del primer desamor. Una bonica -tot i que un pèl llarga- història d’amor i pas a la maduresa sentimental, sensible i molt realista. Plena de plans captivadors i amb dues joves actrius amb interpretacions reveladores, Léa Seydoux i Adèle Exarchopoulos.  Per si no us ve a la memòria, aquest film té el lloc justificat en aquesta llista per contenir les escenes de sexe entre dues noies més explícites -i llargues- vistes en pantalla en una pel·lícula presentada a la secció oficial de Cannes. Palma d’or, per cert.

 

 

Comparteix
Anterior“El jugador”
Següent“50 ombres de Grey”
Ramon Muns
Científic durant el dia, amant del cinema i la lectura a les hores lliures. M’agraden els westerns. La trilogia del Padrí és la referència, Sam Peckinpah el caràcter, Jim Jarmusch i Richard Linklater el present (me’n descuido tants…). El meu llibre preferit és “Seixanta anys d’anar pel món” d’Eugeni Xammar. M’agrada llegir de tot, però entre Proust i Montaigne hi és gairebé tot. Jaume Cabré és l’autor de qui he llegit més llibres.