La confessió de la lleona, de Mia Couto, va ser el llibre que vam comentar a l’últim club de lectura de la biblioteca l’Esqueller.
A Kulumani (Moçambic) acaben d’enterrar la Silència, l’última víctima de l’atac dels lleons. Per això, decideixen contractar l’Arcàngel Baler, el caçador que fa temps va matar el gran cocodril que rondava pel riu, i ara li demanen que s’encarregui de fer desaparèixer aquests lleons.
La història d’aquesta persecució la podem llegir a través dels diaris dels dos protagonistes: la Mariamar (germana de la Silència) i l’Arcàngel Baler. Són dos personatges aparentment antagònics, l’una lligada a la cultura ancestral que defineix l’Àfrica precolonial i que malgrat les creences imposades no s’ha pogut esborrar; l’altre, ferm creient de la lògica i la simplicitat. Amb tot, però, són dos personatges que s’obriran en canal per mostrar-nos la profunditat de l’ànima, la complexitat de les estructures socials i com n’és de la fina línia entre les bèsties i l’ésser humà.
La confessió de la lleona és un relat construït a partir de la metàfora, dels somnis i de reflexions molt punyents, acompanyades per proverbis africans, un element més d’aquest ambient de llegenda que va destapant lentament la guerra silenciosa que, malauradament, ressegueix tot el continent africà.
