Qui em coneix sap que acostumo a llegir dos llibres alhora. M’agrada combinar-los segons l’estat d’ànim: un d’intens, més pausat, i un altre que em serveixi per desconnectar, per divertir-me sense complicacions. Aquesta vegada, mentre avançava amb un assaig força dens i dur, vaig decidir que necessitava un contrapunt i per això em vaig decantar per una novel·la negra ferotge, d’aquelles que t’agafen de la mà i no et deixen anar fins al final. El misterio de Hannah Larson no podia haver estat una millor elecció.

La història arrenca amb un suïcidi d’allò més enigmàtic. Patrick Howard, un periodista estrella dedicat al true crime, es dispara en directe al programa de televisió de més audiència. La jove inspectora Alison Hess, en el seu primer cas com a detectiu d’homicidis, no compra la versió oficial i s’endinsa en una investigació que es complica més del que hauria imaginat. Aviat descobreix que Howard estava obsessionat amb un vell crim, l’assassinat de la jove Hannah Larson el 1993. El manuscrit del llibre en què treballava ha desaparegut, i la clau de tot plegar sembla estar en el passat.

El que m’ha agradat més és la protagonista. Alison Hess no és la típica heroïna infal·lible, sinó que és humana, dubta, té inseguretats i arrossega constantment la síndrome de la impostora, sobretot en un entorn dominat per homes que no paren de qüestionar-la. Justament per això resulta tan propera i tan fàcil d’estimar.

A més d’una protagonista rodona, la trama està plena de girs. Quan sembla que tot queda resolt, l’autor sacseja el tauler i ens condueix cap a una nova sorpresa. I al final… les peces encaixen amb una precisió diabòlica i l’assassí resulta ser qui menys t’esperes. Jo, almenys, no ho vaig veure venir.

Per si això fos poc, la lectura és addictiva. Amb capítols curts, molt de diàleg i un ritme imparable, és d’aquells llibres que “només un capítol més” es converteix en cinc i et toquen les dues de la matinada. A mi em va durar només dos dies. És com veure una sèrie trepidant, d’aquelles que devoraríem d’una tirada un cap de setmana.

En definitiva, El misterio de Hannah Larson és un thriller d’aquells que t’enganxenm, et fan oblidar el món i que no pots parar de llegir fins que descobreixes què ha passat. Una lectura perfecta per quan necessites velocitat, tensió i evasió.

Agradarà a…

Qui devora thrillers com si fossin pipes

No agradarà a…

Als que prefereixen novel·les lentes, contemplatives i amb descripcions de tres pàgines per parlar d’un arbre.

 

Imatge destacada

AnteriorCrítica d’’Animal’
SegüentCINECLUB VIC. Tombstone. La llegenda de Wyatt Earp
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.