Vaig començar Rehén amb curiositat i sense saber gaire què m’hi trobaria tot navegant entre les novetats de Netflix. Al final ha resultat ser una minisèrie de tan sols cinc episodis que m’ha atrapat des del principi amb una gran tensió política i una bona dosi de reflexió sobre el poder.

La trama arrenca amb una cimera diplomàtica que s’esquerda de sobte quan el marit d’Abigail, la primera ministra del Regne Unit, és segrestat. Per la seva banda, la presidenta francesa es veu atrapada en un xantatge perillós amb l’objectiu de bloquejar el rescar dels hostatges. A partir d’aquí, el que podria haver estat un simple conflicte internacional es transforma en una batalla íntima i política, on les lleialtats institucionals i les lluites per mantenir el poder xoquen amb els vincles personals.

Pel que fa al repartiment, Suranne Jones, en el paper de primera ministra britànica Abigail Dalton, i Julie Delpy, com a presidenta francesa Vivienne Toussaint, sostenen la història amb una força interpretativa que és, sens dubte, l’eix de la sèrie. La química entre Jones i Delpy és magnètica. Una lluita de titans.

El que més m’ha agradat és veure reflectida la lluita constant entre l’autenticitat i els valors morals de cada política en contraposició amb les estratègies i els moviments polítics per mantenir-se en el càrrec. Les dues protagonistes han de decidir fins on estan disposades a sacrificar la seva vida privada en nom de la imatge i l’autoritat pública. Aquest retrat d’un poder femení complex i sense concessions aporta aire fresc a un gènere dominat històricament per homes.

L’estructura és un altre dels encerts de la sèrie. Els cinc episodis que avancen sense farciments innecessaris, amb girs argumentals ben mesurats i un final explosiu que sacseja l’espectador. Potser hi ha moments en què el ritme baixa, però és només per preparar el terreny a una resolució que us deixarà amb la boca oberta.

En definitiva, Rehén és un thriller polític que combina intriga i emoció amb un repartiment impecable. Una sèrie que no només entreté, sinó que també convida a pensar en el paper del poder, la fragilitat dels líders i les conseqüències de les decisions preses sota pressió.

Agradarà a…

Als que gaudeixen de les intrigues polítiques i les conspiracions. També als que tenen ganes de veure personatges femenins potents.

No agradarà a…

A qui esperi una sèrie política pura i dura. Cada episodi és un camp de mines en què es barregen les emocions i el poder.

 

AnteriorCrítica d’’Elio’
SegüentRiures i crits es (re)trobaran enguany al 58è Festival de Sitges 2025
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.