Editada per dibbuks, Esos días que desaparecen és d’aquelles històries que gaudeixes pel plaer de trobar una sorpresa en la propera vinyeta, plena d’elements que enganxen i et fan trontollar com a lector de còmic. I això ja és molt quan portes tantes lectures a les espatlles.

Comença sense pretensions, però l’acabes devorant. Tracta sobre un noi acròbata d’uns vint anys, Lubin Maréchal, que pateix desdoblament de la personalitat i dissociació de la identitat. Al principi, pensa que dorm massa. Cada matí es desperta sense records del dia d’ahir. Tot s’ha esborrat de la seva ment i no recorda les 24 hores anteriors. Al principi sembla amnèsia, però de sobte descobreix que una nova personalitat s’apodera del seu cos mentre dorm. A poc a poc, veu que aquest alter ego (totalment diferent d’ell) va tenint més protagonisme i va adquirint el seu cos durant més temps, mentre que Lubin ha d’aprofitar el poc temps que li deixa.

L’autor, Timothé Le Boucher, crea una novel·la gràfica que guanya en intensitat. Com més avança, més temps s’escapa i menys n’hi queda al personatge principal de la història. El temps és intangible i perd tot el seu sentit. Ja no hi ha passat ni futur. Només compta el moment actual. Quan comprenem que al protagonista no li queda temps, s’esdevé l’efecte mirall, que interroga el lector: què faries amb la incertesa de no saber quants dies et queden per viure?

 

Una doble identitat en un mateix cos

Aquesta idea de doble identitat ha estat sovint utilitzada en la literatura o el cinema, ja sigui en casos de possessions o d’intercanvis de cossos, d’experiments que han acabat malament o d’esquizofrènia. En qualsevol cas, la idea central del personatge no és nova. De vegades, com en Dr. Jekyll i Mr. Hyde, hi ha transformacions físiques i psicològiques. La personalitat canvia totalment. En altres ocasions, tot passa de forma interna, com a la pel·lícula Your Name (Makoto Shinkai, 2016), on dos adolescents es desperten regularment en el cos de l’un o de l’altre. Aquesta permutació és semblant en el cas del protagonista, Lubin Maréchal: un cos amb dos personalitats molt diferents. Mentre que un és acròbata, l’altre resulta un verdader home de negocis. Aquesta dualitat trastorna el dia a dia dels dos personatges, que no poden portar una vida normal. Per tant, cal que s’organitzin per mantenir una aparença de rutina.

 

Tempus fugit

Aquest tema és magníficament posat a escena i és el que més enganxa al lector. Mentre que Lubin s’aferra a les guies temporals per conservar una semblança de normalitat, el temps vola. Molt ràpidament, s’adona que ja no té control sobre res. No sap quan es despertarà la pròxima vegada. I la por s’imposa. La por a morir ràpidament. La por de no haver pogut complir abans els seus somnis. No obstant això, primerament el temps conserva una perfecta linealitat, una divisió cíclica que es repeteix, sense ruptura. Quan avança, aquesta rutina es talla i el temps es torna discontinu, incert, intangible. S’accelera i demostra que, encara que no ens n’adonem, continuem creixent, envellint, avançant cap a la mort. El protagonista es desperta amb el lector per observar els petits detalls que fan que la vida sigui bella, mentre ens preguntem què ens hem perdut, quant de temps hem estat absents.

Aquesta novel·la gràfica és una veritable emergència de vida. Això és el que commou a Esos días que desaparecen: posar-se al lloc d’en Lubin i imaginar la seva angoixa per viure només un dia sense saber si es tornarà a despertar mai més. Imaginar despertar-se en un cos envellit, sense haver pogut veure/viure els dies anteriors, els mesos, els anys fent-se gran. Descobrir que els que ens estimaven també són vells o que han mort és una experiència dolorosa que se sent plenament en la lectura de l’obra. Només li queden els forts lligams d’amistat i d’amor.

 

Carpe diem d’amor i d’amistat

Aquests dos temes són també el motor d’aquesta novel·la gràfica. L’amistat incondicional que aporten els seus amics, Leandre, Pedro i Alexandra, són un fort pilar per l’estabilitat emocional del protagonista i cal aprofitar-la fins al darrer segon. Però també existeix un doble amor. Un amor familiar (la seva tieta i la seva cosina que s’han convertit en la seva mare i la seva germana) que mig accepta aquesta situació tan particular. I un amor romàntic, amb la Tamara, la seva xicota, que espera Lubin malgrat el temps que passa. Finalment, l’amistat i l’amor es converteixen en allò que realment val la pena viure amb intensitat.

Un final que arriba més ràpidament del que un es pensa. Aporta sorpresa, tensió, esperança i desesperació. Fa reflexionar. Sense donar una resposta clara, permet deixar al lector un marge d’interpretació, lliure d’imaginar un final feliç o bé al contrari. Una obra captivadora que deixa al lector un missatge ben clar: aprofitar el present perquè cada dia és infinitament valuós.

 

Agradarà a…

Als lectors que busquen històries ben desenvolupades.

No agradarà a…

Als lectors de còmics amb il·lustracions fosques i gòtiques. Aquí el dibuix té un punt naïf, és juvenil i molt net.

 

 

AnteriorUna cartellera de merda i 3 redempcions
SegüentCicle de Cinefòrum d’Agenda 2030 de Manlleu
Avatar photo
De petit em divertia amb el meu germà rodant pel·lícules en Súper 8. Visc permanentment enamorat de Wilder, Kurosawa, Ford, Chaplin, Welles, Leone, Kubrick, Berlanga, Spielberg, Lynch i Hitchcock. El meu racó preferit de la casa és la meva butaca on, sempre ben acompanyat de bona música, devoro llibres i còmics. Sèries? ‘Star Trek’, ‘The Twilight Zone’, ‘Northern Exposure’, ‘Breaking Bad’ i ‘Game of Thrones’. M’agrada pensar que vivim envoltats de Cultura.