Fitxa tècnica

Títol original El olivo
Duració 100 min.
País España España
Direcció Icíar Bollaín
Repartiment Anna Castillo, Javier Gutiérrez, Pep Ambrós, Manuel Cucala, Miguel Ángel Aladrén.
Fitxa filmaffinity

 

Crítica

Un article en un diari, va ser el desencadenant de que Paul Laverty, guionista i marit d’ Icíar Bollaín, proposes a la seva dona traslladar a la gran pantalla la problemàtica de les oliveres abandonades, que sovint, son arrencades del seu habitat natural per acabar  formant part del mobiliari decoratiu de cases de luxe o de rotondes de carretera.

Amb aquesta premissa, Icíar Bollaín narra la història d’Alma, una noieta de 20 anys de Castelló, que decideix emprendre un viatge per tal de recuperar una olivera mil·lenària que la seva família es va vendre anys enrere, i per la qual, el seu estimat avi ha deixat de parlar i menjar en senyal de dol.

Com es habitual, Bollaín segueix introduint la crítica social en cada una de les seves pel·lícules i El Olivo no n’és una excepció. El problema de les oliveres només es la punta de l’iceberg d’una història que vol reflexionar sobre la crisi del Boom immobiliari espanyol, les lluites heroiques contra els grans poder fàctics de la societat o les arrels de l’home amb la terra. El viatge d’Alma en busca de l’olivera, acompanyada pel seu tiet i pel seu millor amic, simbolitza un retorn al passat per tal de poder recuperar una identitat perduda per una crisi que  va enfonsar a moltes famílies. El Olivo es una història d’herois i  perdedors que de manera tendra, emotiva i fins i tot divertida en alguns moments, acaba per caure simpàtica als ulls de l’espectador. Per altre banda, costaria catalogar el film de la directora en algun gènere, ja que tan estàs immers en un drama familiar com en mig d’una “road movie” o una pel·lícula d’aventures d’adolescents protagonitzada per una noia de 20 anys. Es aquesta indefinició que provoca que la pel·lícula acabi obrint masses fronts, per no acabar aprofundint en cap d’ells, fet que aboca a l’espectador a un  Coitus interuptus que et deixa un sabor agra dolç al paladar.

PRESENT I FUTUR

Però els veritables herois de la pel·lícula són els seus actors. Protagonitzada per Anna Castillo ( Blog, promoción fantasma, oro…), Javier Gutiérrez ( Dias de cine, Gente en sitios, La isla mínima, El desconocida…), Pep Ambrós, Manuel Cucala i Miguel Ángel Aladrén; es en les seves interpretacions on la pel·lícula se sent més còmoda, realitzant  cada un d’ells  un seriós i cuidat treball interpretatiu, i en especial la prometedora  Anna Castillo. Tot un  descobriment, que dota al personatge d’Alma, d’un caràcter i una fortaleza inusual en una noia tant jove, però mantenint aquell punt d’inconsciència adolescent que captiva i irrita a parts iguals a la gent del seu voltant. Al seu costat, el premiat Javier Gutiérrez, un actor que  em te el cor robat i que a través de la seva versatilitat tant amb papers còmics com amb papers dramàtics, fa da cada actuació una masterclass gratuïta d’interpretació. Present i futur d’un cinema espanyol que te la continuïtat assegurada, almenys pel que fa a la seva cartera d’actors.

En Global, innocent treball de Icíar Bollaín, que tot i la vitalitat i les bones intencions, no sorprèn en cap moment i acaba caient en els mateixos tòpics de sempre.

Marc Orra

https://www.youtube.com/watch?v=HtyVkAHassQ

 

AnteriorQuin toc!, dissabte d’humor a l’ETC
SegüentCineclubVic
Avatar photo
Elèctric de professió, però cinèfil de vocació. Soc un amant de la història i ocupo les hores perdudes entre pel·lícules i lectures. Aficionat radiofònic, m'agrada perdre'm pel món de les ones, però si realment em voleu trobar, dins d'un cinema m'haureu de buscar.