Vet aquí dues vegades

La literatura infantil clàssica està carregada de micromasclismes, violència sexista disfressada de romanticisme, desigualtat, exaltació de la bellesa de la dona per agradar a un príncep blau, assetjament, pors i rebuig. Cansats d’explicar a mitges els contes clàssics als seus fills, en Pablo Macías i la Belén Gaudes van decidir millorar-los i adaptar-los per transmetre els valors que volien per la seva filla Violeta i el seu fill Nicolás. És així com va néixer Érase dos veces o la seva versió en català Vet aquí dues vegades, una col·lecció de 12 títols clàssics modificats.

La Belén i en Pablo són socis, dissenyadors, creatius i es defineixen com lluitadors per la igualtat, la qual ha de venir acompanyada d’un canvi en la forma d’educar els infants. Així doncs, lluiten per una conciliació personal i familiar que ha de passar per la coresponsabilitat real entre dones i homes. Una altra de les seves batalles és el canvi de paradigma en l’educació i en les escoles.

Sense més preàmbuls, parlem amb la Belén sobre la seva col·lecció de literatura infantil.

En quin moment i per què vau decidir reescriure els contes clàssics?
Quan vam començar a llegir els contes a la nostra filla Violeta, ens grinyolaven moltes coses. Gairebé sense adonar-nos, li explicàvem que la bellesa és imprescindible a la vida, que havia d’esperar un home que la salvés, que havia de ser submisa i acceptar el seu destí… Li transmetíem que no podia ser valenta, que l’amor està predestinat i que tot ho pot, i que havia de portar sabates de taló i estar sempre perfecta per agradar els homes. Li estàvem ensenyant que als nens se’ls abandona al bosc, que s’ha d’obeir sempre sense queixar-se, que els llops són dolents i que ha de témer a les bruixes. Al final, ens acabàvem saltant tantes parts i acabàvem tapant tantes il·lustracions, que vam decidir no llegir-los més perquè no era el que li volíem explicar. Tampoc era el que li volíem transmetre al nostre segon fill Nicolás, perquè no volem que cregui que les noies són dèbils, que se les ha de protegir, que la bellesa és una qualitat imprescindible i que ha d’assumir la violència com a quelcom quotidià. Així va ser com vam donar una segona oportunitat als contes de sempre per compartir-los amb moltes altres famílies que també reinventaven els contes cada nit.

Quin objectiu hi ha darrere els canvis que heu fet?
L’objectiu de la col·lecció és obrir debats i qüestionar allò establert, explicar nous models, noves feminitats i noves masculinitats i treure els colors a la tradició. A vegades, ens fan creure que les coses “de tota la vida” necessàriament han de ser les bones. Qui s’atreveix a dir que els contes clàssics són dolents? A nosaltres no ens semblen els més adequats pels més petits, perquè… qui vol anar a dormir amb la imatge d’un llop que es menja la teva àvia i després se’t vol menjar a tu? No és terrible que un home, per molt príncep que sigui, convoqui un ball per escollir esposa entre totes les dones solteres del regne? I què me’n dius del fet que totes les dones aspirin a convertir-se en esposa i princesa? Ens resulta preocupant que un conte com La Sireneta ens faci creure que una dona ha de sacrificar la seva pròpia identitat per aconseguir l’amor de la seva vida. I així un llarg etcètera.

Busquem aquells clàssics que destil·len entre les seves pàgines sexisme i violència. Per una banda, sexisme, perquè ens mostren models de dones i homes ja caducats i que cal desterrar. Per altra banda, violència física, com la dels llops que es mengen infants, bruixes que els couen, madrastres que volen assassinar a les seves filles… i violència simbòlica com les princeses que sempre han de ser boniques i primes i que renuncien a tot per amor, nens i nenes que sempre han d’obeir a risc de patir coses terribles… Creiem que la màxima potència de la nostra col·lecció de contes és en comparació als clàssics. Escollim seguir la línia argumental original, respectant els grans “hits” de cada conte, però tractats de forma diferent. Volíem que estiguessin presents els principals elements de cada història, però amb matisos molt diferents. I en aquesta comparació és on es poden obrir debats entre pares-mares i fills-filles, on es poden preguntar i qüestionar allò establert.

Més enllà de modificar aquelles parts més masclistes, sexistes o violentes, els contes de Érase dos veces també tracten altres temes, oi?
Sí, no només tractem temes com el sexisme, sinó que el nostre ventall s’amplia a temes com l’assetjament escolar, coma ara a Vet aquí dues vegades l’aneguet lleig; la diversitat familiar i sexual, a Vet aquí dues vegades la rateta presumida, on la protagonista es casa amb la gata i tenen un bebè; els perjudicis, a Vet aquí dues vegades els tres porquets; o la paternitat, a Vet aquí dues vegades en Pinotxo. A més, normalitzem temes com la lactància, el collit o el porteig, a Vet aquí dues vegades La Bella Dorment, la reina apareix donant de mamar l’Aurora, la família de Vet aquí dues vegades els tres porquets practica el collit i en Pinotxo es portejat pel seu pare. A més, a Vet aquí dues vegades la Sireneta, ella mostra els seus pits sense tapar-los amb petxines… És realment transgressor que a un conte infantil apareguin uns pits? En quants contes es mostra la lactància? A banda de reivindicar la normalització d’aspectes naturals de la maternitat i la paternitat, en tots els contes realitzem homenatges a aquelles dones oblidades per la història i aquelles que no surten en els llibres de text.

Com canvien els personatges dels vostres contes respecte els originals?
Són models molt diferents als clàssics. Per exemple, en la nostra Ventafocs existeix un ball convocat pel príncep, hi ha sabatetes de cristall, apareix la fada madrina i una proposta de matrimoni, aspects que té en comú amb el clàssic. Però, en la nostra versió, ella decideix anar al ball per dir-li al príncep que convocar un ball per escollir esposa és una decisió sexista, qüestiona les sabates de cristall, rebutja la carrossa per anar-hi galopant i, al final, decideix deixar la casa de la seva madrastra i deixar de ser la responsable de totes les tasques domèstiques.

En la Bella Dorment, les tres fades atorguen a l’Aurora tres dons molt diferents als del clàssic: en comptes de dolçor, bellesa i una bonica veu, li atorguen intel·ligència, valentia i capacitat per decidir. A més, és ella qui rescata el príncep i qui lluita contra el drac. A més, no és la violència la que soluciona el conflicte, sinó la paraula.

El clàssic de La Bella i la Bèstia és una apologia de la violència masclista disfressada d’amor romàntic. Explica que algú que et segresta, et maltracta i t’humilia, en realitat ho fa per amor. És pervers, com expliquem als i a les nostres petits i petites, pensar que l’amor ho pot tot, que si estimem algú el podrem canviar i que val la pena aguantar-ho tot. Nosaltres hem creat una Bella que s’enfronta a la Bèstia i que es deixa la pell per escapar del seu captiveri. Una Bella que abandona a la Bèstia essent una Bèstia i que, quan li crida “Què serà de mi si marxes?” ella contesta: “Ho sento, però això només depèn de tu”.

I… com és la nova Caputxeta vermella i els seus companys de conte?
És una nena que decideix per ella mateixa i sense por a les conseqüències. És observadors i s’adona que l’ésser pelut que s’ha posat dins el llit de la seva àvia no és ella. El llop, per la seva banda, no és un ésser dolent que menja persones a tort i a dret. No saps la quantitat de nens i nenes que tenen, durant anys, malsons amb els llops! Ens fa molt feliços quan una mare o un pare ens explica que el nostre conte ha canviat la visió dels llops i que la por dels seus fills ha desaparegut. L’àvia de la Caputxeta representa aquestes dones sàvies a les que anomenem bruixes i que van voler silenciar. En tots els nostres contes fem justícia històrica amb les bruixes i les tornem, almenys mínimament, al lloc que es mereixen: el de les dones connectades amb la naturalesa, de gran saviesa i intel·ligència. 

Les il·lustracions que acompanyes els vostres contes són precioses, qui les realitza i què té en compte?
El nostre il·lustrador és en Nacho de Marcos. Les seves il·lustracions són senzilles i suggerents. Estan pensades per acompanyar el text de forma equilibrada, sense restar-li protagonisme, però enriquint-lo. Deixen espai a la imaginació dels infants per no donar-los tota la recreació ja explicada. I estan molt treballades, plenes de detalls subtils… Per exemple, en la conversa entre la Ventafocs i el príncep que té lloc durant el ball, hi ha una estàtua de Cupido, però aquest apunta en direcció contrària als dos protagonistes.

En quines llengües es poden trobar els vostres contes?
Els dotze contes estan en català, castellà i eusquera. I els sis últims també els podeu trobar en gallec. Realment imprimir en idiomes no és rentable en termes econòmics, però ens fa feliços poder apostar per la diversitat lingüística tan meravellosa que tenim.

Teniu ja 12 contes de la col·lecció Érase dos veces. N’hi haurà més? Quins seran els pròxims?
Doncs encara no ho sabem, ens queden alguns títols al tinter que mereixen una revisió, però també ens ve de gust treure alguna cosa diferent, creada des de zero. Estem en ple debat intern ara mateix.

Heu pogut publicar els vostres contes gràcies al mecenatge, com funciona?
Aquest és un projecte que pretén ser de molta gent per donar resposta a les inquietuds comuns de moltes mares i pares. Per això els vam llançar, en quatre ocasions ja, a través de la plataforma Crowdfunding Verkami, que és una forma de finançament mitjançant micromecenatge per part de persones que creuen en els projectes i col·laboren perquè es facin realitat. Diguem que aposten pel projecte i, a canvi de la seva implicació, s’emporten els llibres a un preu més baix, a banda d’altres recompenses. Una de les coses que més agrada és que a cada llibre apareix el nom dels mecenes, de la seva família o de qui hagin escollit. És un petit homenatge a totes aquelles persones que ens han ajudat a donar forma i realitat al projecte.

On es poden aconseguir els vostres contes?
Un cop ha acabat el Crowdfunding, ens poden demanar els llibres directament escrivint-nos un correu electrònic a erasedosveces@cuatrotuercas.com. També tenim varis distribuïdors que cobreixen la zona d’Espanya.

Què és Cuatro tuercas, d’on surten els contes de Érase dos veces?
Cuatro Tuercas és el nostre petit estudi de disseny que s’ha reinventat al llarg dels seus 10 anys de vida. Combinem encàrrecs per a clients que ens alimenten el cos, amb projectes personals que ens alimenten l’ànima, com el cas del nostre projecte editorial.

Érase dos veces és un dels projectes de Cuatro tuercas però n’hi ha més.  Quins són i quins objectius tenen?
El nostre primer projecte va ser “Prepapá”, una marca que busca la implicació del pare des de l’embaràs, i es materialitza en tres productes senzills: una agenda, una samarreta i una targeta de felicitació, però amb un profund rerefons de coresponsabilitat i igualtat. També tenim les samarretes “Family Love” que donen veu a nenes i nens amb missatges divertits però plens d’intenció. I és que, a vegades, els infants són ciutadans de segona…