Ja ha passat gairebé una setmana des que el Festival de Sitges va presentar el palmarès de la seva 49a edició. Com que seria molt llarg explicar què vaig veure de bo i de dolent, us explico una mica el què-qui-com dels guardons… que acabarà sent igual de llarg.

El premi a millor pel·lícula de la Secció Oficial Fantàstic Sitges 49 va ser per Swiss Army Man. Ja podem dir que no és la millor pel·lícula que hem vist a Sitges, però el jurat ha valorat que es tracta d’un autèntic film de gènere fantàstic. El propi festival la defineix com a inclassificable tot i que és més classificable que… The Greasy Strangler, per posar un exemple. Un nàufrag troba un cadàver a la deriva que li servirà d’amic, d’alter ego extrem i de navalla suïssa per sobreviure a la jungla. Una pel·lícula divertida, escatològica i absurda però també emotiva i tendra. Daniel Radcliffe, en el seu paper de cadàver multiusos, ha estat premiat amb el premi al millor actor.

Cal destacar el premi especial del jurat que va aconseguir La autopsia de Jane Doe. Excel·lent pel·lícula ubicada en un sol espai: una morgue on hi treballen un pare i un fill quan arriba el cadàver d’una noia desconeguda. Ja us podeu imaginar que, amb aquesta premissa, la cosa s’animarà aviat. Un treball que combina amb gran encert la relació paterno-filial amb el relat d’autèntic terror. Una pel·lícula ideal per Sitges.

Es pot dir que Train to Busan és un espectacle sense contingut, que és massa comercial (a Corea ha trencat tots els rècords) i mil coses més. Però això no desmereix una pel·lícula que és un prodigi cinematogràfic: violenta, tensa, emotiva, plena de ritme i amb idees visuals que aconsegueixen revitalitzar de nou el cinema de zombis. És impossible no gaudir-ne i per tot això no és estrany que hagi aconseguit els premis a millor direcció i millors efectes especials.

El premi a millor interpretació protagonista va ser per la jove Sennia Nanua de Melanie. The Girl with all the gifts. Un paper excel·lent que aconsegueix fer conviure els dos pols oposats del seu personatge: una agressivitat sense límits i la candidesa d’una nena innocent. I no desvetllem res més, que heu de mirar la pel·lícula.

Jeremy Slater va aconseguir el premi a millor guió per Pet, del català Carles Torrens. Una claustrofòbica història d’amor d’un noi que decideix tancar la seva xicota en una gàbia, amb tot el que això comporta.

Una de les pel·lícules més contundents i potents del festival va ser la coreana El extraño (The Wailing), que va marxar només amb el premi a millor fotografia. Una baixada als inferns de dues hores i mitja on hi trobem comèdia, drama, tortura física i psicològica, fantasmes, personatges portats al límit i la millor escena d’exorcisme en dècades.

I, potser, la millor pel·lícula de la Secció Oficial va ser The Handmaiden. Volem pensar que si el jurat l’ha obviat és perquè la nova pel·lícula d’època de Park Chan-wook no té res de fantàstic. Per sort, en podem parlar perquè va guanyar el premi del públic: un gran drama romàntic, tan pervers com estimulant i excitant. Amb una estructura i un ritme increïbles. Una obra mestra que no us podeu perdre quan arribi als cinemes.

Canviant de jurat, anem al premi José Luis Guarner, el premi de la crítica. Va ser per The Neon Demon, un premi que li va com un guant a la nova pel·lícula de Nicholas Winding Refn. Una cinta d’un atractiu visual exultant i una història totalment esquiva. Aquí, la forma és el contingut. Per bé i per mal.

El premi Citizen Kane a la millor direcció novell va ser per Julia Ducournau per Grave. La-pel·lícula-per-desmaiar-se d’aquesta edició que, finalment també amagava un rerefons sobre el creixement i la identitat femenina. Una interessant pel·lícula que també va aconseguir el premi Méliès d’Argent a la millor pel·lícula fantàstica europea i el Premi del jurat jove

I la llista de premis segueix i segueix durant vuit seccions més, i aquí ja he escrit prou. Però aquest és un dels elements característics de Sitges: més de 200 pel·lícules en infinites seccions, amb infinits premis que fan impossible veure-ho tot. Però el plaer i l’esforç d’intentar-ho el converteix en un festival únic.

Podeu consultar el palmarès sencer al web del festival, però no marxem sense esmentar una altra de les GRANS d’aquest Sitges 49: Your Name, guanyadora del premi a Millor pel·lícula de la secció Anima’t. Una pel·lícula que donarà que parlar per la seva qualitat en tots els àmbits. L’animació és un luxe, la història és tendra, sorprenent i té una magnífica estructura de relat de ciència ficció. Una de les millors sessions que he viscut a Sitges aquest any, amb El Prado ple fins la bandera i amb un públic totalment entregat (i emocionat).

Comparteix
AnteriorAmigos Inesperados: Historias sorprendentes del reino animal
SegüentCineclubVic
Sergi Calle

Vaig estudiar periodisme i treballo com a tècnic municipal. Dedico el temps lliure a la meva família, els llibres i el cinema. Cinèfil empedreït i espectador heterogeni, amant de tots els gèneres, estils i filmografies. No sabria dir quina és la meva pel·lícula favorita, però m’agrada veure cinema, parlar sobre cinema i també compartir el cinema: cada dimarts a Cineclub Vic i cada juliol al Festival Nits de cinema oriental.

Deixa una resposta: