Odio el terme, cada vegada més estès, de “literatura femenina”. Què és la literatura femenina? Què llegim les dones que no llegeixen els homes o viceversa? Evidentment tenim unes predileccions diferents, sovint en la cultura queda força plasmat, però el fet de tenir un terme que posi la barrera entre el que consumeix el públic femení i el masculí només fa que la l’escletxa entre gèneres s’eixampli més.

Des que treballo amb temes de literatura negra i policíaca he estat més conscient que mai que les etiquetes venen, però alhora limiten. Limiten allò que consumim i allò que defineix el que ens agrada. La novel·la policíaca, la detectivesca, la criminal, la de suspens, la de thriller polític o psicològic o d’espionatge. No acabaríem mai. Ara bé, fa poc la premsa cultural es fa ressò d’una última etiqueta: el Grip Lit.

Tot i que no hi ha res que em molesti més veure una frase que combina Jane Eyre amb la literatura de quiosc dels Jazmín sembla que és el que es considera novel·la romàntica, o bé un dels inicis més pastelosos. Però si una cosa hem fet bé és que ara les dones escrivim, i escrivim molt bé! I sí, no només escrivim sobre relacions amoroses i desamors. Ens hem atrevit a entrar dins el drama, la comèdia, el detectivesc i fins i tot al terror o la ciència-ficció. Però si una cosa és veritat és que el component romàntic sempre ha estat un tret força característic, des del més explícit fins el que menys. El Grip Lit és la culminació d’aquest procés.

El Grip Lit prové d’un terme anglès extret d’un batut de diccionaris temàtics fet amb batedora i sense tapa, gripping psychological thrillers literature (literatura de suspens psicològic i addictiu), on les dones en són protagonistes. Exemples de best-sellers com La noia del tren (2016) o Gone Girl (2012). I és força evident que el fenomen, si bé pot haver arribat per quedar-se, de segur que està vivint un dels millors moments. Fins i tot en territori espanyol hem tingut l’exemple a mans de Dolores Redondo amb la trilogia del Baztán.

I és que les xifres no enganyen, segons fonts editorials el 2015 el mercat editorial anglès va vendre més de 25 milions d’exemplars (29%) de llibres emmarcats dins aquesta etiqueta, dels quals un 67% van ser comprats per dones. A Catalunya les xifres són força properes, ja que les vendes de Grip Lit van arribar a un 25% del mercat, on un 71% van ser compradores femenines.

Evidentment, el cinema no ha estat aliè a tot aquest moviment. De tots és sabut que literatura i cinema es retroalimenten. Si el 2014 vam veure l’adaptació de Gone Girl a mans de David Fincher i amb Ben Affleck i Rosamund Pike al capdavant del projecte, el 2016 seria Tate Taylor la que adaptaria The girl on the traint amb Emily Blunt com a protagonista. I, evidentment, la trilogia del Baztan no podia restar aparcada. El març del 2017 vam gaudir de l’adaptació de la primera novel·la de la trilogia: El guardián invisible, a mans de Fernando González Molina i protagonitzada per Marta Etura, Francesc Orella i Miquel Fernández, entre d’altres.

Veurem quina serà la següent revelació Grip Lit.

Deixa una resposta: