Marc Prenski fou qui va encunyar, el 2001, els termes nadiu digital i immigrant digital. Es considera que el primer és aquell que ha nascut en plena era digital, mentre que l’immigrant és aquell nascut abans de la irrupció de les noves tecnologies en la nostra vida quotidiana.
Malgrat tot, no podem ser estrictes i pensar que pel fet d’haver nascut en un moment o un altre hom és o no és nadiu o immigrant digital, ja que és un tret que s’adquiereix a base de pràctica i d’estar en contacte amb tauletes, telèfons d’última generació, ordinadors, etc. S’ha de dir però, que haver nascut més enllà de 1980 ajuda una miqueta a estar més avesats a utilitar aquests nous mecanismes.
Ja siguem nadius o immigrants, una cosa tenim clara, i és que els nous dispositius estan canviant del tot el nostre dia a dia, que està condicionat per l’ús habitual de tauletes, e-books, ordinadors, televisors amb connexió a Internet… Aquests nous elements estan canviant aspectes crucials de la nostra vida, com ara l’oci, la comunicació, el treball, les relacions humanes i fins i tot l’educació.
És en aquest punt –l’educació– és on hem de parar més atenció. Els nostres infants i joves reclamen a crits canvis en el sistema educatiu, per fer-lo més interactiu i que s’apropi més a la seva realitat. Estan cansats de sistemes memorístics de l’època dels seus avis. Volen treballar en xarxa, amb campus virtuals, amb jocs i tot de manera interactiva. Escoltem-los i canviem els mètodes tradicionals i potser, només potser, pararan més atenció, tindràn més motivació, més interès i menys fracàs escolar. Només potser, però val la pena intentar-ho.