Un món futurista perfecte, però feliç?

0
109

Títol: Un món feliç
Autor: Aldous Huxley
Any de publicació: 1932

Un món feliç és una novel·la de ciència-ficció amb caràcter futurista on es descriu un món molt diferent del nostre: un món perfecte. Per aconseguir aquesta perfecció es basen en les instruccions de Mr. Foster, qui creu que el millor instrument és l’estabilitat social, ja que sense estabilitat social no hi ha civilització.

És un clàssic entre les novel·les d’enginyeria genètica, però el més sorprenent de tot és que després de 85 anys es pot continuar considerant, sense cap mena de dubte, una novel·la futurista. Tenint present la velocitat a la que avança la ciència, és un gran elogi cap a la imaginació de l’escriptor que tants anys després els seus arguments continuïn considerant-se futuristes. Per altra banda, també s’ha d’elogiar que són raonament molt ben encaminats, ja que les tècniques de concepció in vitro tenen certa similitud amb les del llibre, anomenades mètode Bokanovski i on d’un òvul aconsegueixen que en surtin 96 embrions. Aquests òvuls són envoltats de placenta de truita i estimulats amb hormones com la placentina i la tiroxina, la clau per a la fertilitat segons Foster.

Després de llegir el llibre hi ha dues coses que m’han cridat l’atenció: en primer lloc, la descripció fins al mínim detall de les tècniques d’enginyeria genètica que s’utilitzen, les quals des d’una visió científica deixen molt poc espai a la crítica. D’altra banda, aquestes descripcions donen molt de realisme, però poden arribar a fer-se carregoses si no sou uns apassionats de la genètica. No és sorprenent descobrir que Huxley provingui d’una família amb molta tradició científica i que ell mateix estudiés medicina, fets que expliquen les descripcions acurades. En segon lloc m’ha cridat l’atenció el títol, amb el qual no hi estic d’acord. Per no anar més enllà i fer un spoiler, simplement diré que “un món perfecte” en lloc de “feliç” s’hauria ajustat millor a la novel·la. Tot i així, us faré cinc cèntims de la societat de Mr. Foster, per veure si compartim opinió.

Comencem amb una societat estratificada en diferents classes socials, i on els sentiments no tenen cabuda. Per aconseguir que cada persona ocupi el seu espai sense pretensions de canviar, apliquen sessions d’informació repetides vegades durant els primers anys de vida. També donen molta importància al lleure, ja que és una forma de mantenir la societat ocupada gastant diners. A més, els jocs són molt imaginatius com els partits de pilota centrífuga.

Si amb aquesta informació ja penseu que és una societat peculiar, que us semblaria si a més en aquesta societat l’envelliment no existís? A través de mantenir certa proporció de magnesi i calci al cos i utilitzant transfusions sanguínies si és necessari, aconsegueixen que la població no envelleixi. Però aquesta opció no els serveix durant massa anys, de manera que en la societat de Foster es viu fins als quaranta anys. Però per què fins a quaranta anys? Perquè es considera que a partir d’aquesta edat les persones no poden donar el màxim de la seva capacitat. A més, en la societat de Foster no hi ha sentiments envers la mort i és una experiència que lluny de desestabilitzar a les persones és considerada un pas natural. Si a més tenim en compte que de cada òvul en surten 96 persones, la natalitat guanya a la mortalitat.

 

Si amb l’estabilitat social, les classes socials, l’eterna joventut i el lleure no n’hi ha prou per ser feliç, sempre queda una solució: el soma, una pastilla que et fa feliç esborrant-te les preocupacions i l’estrès i fent que res importi quan estàs sota els seus efectes.

Però quan tot és perfecte i tothom és feliç… no ens continua faltant alguna cosa? Per saber quina, haureu de llegir el llibre.

 

Comparteix
AnteriorLa ciència amb humor, molt millor! Monòlegs científics que et sorprendran
SegüentPosem imatge a l’estrany
Maria Torrents

Sóc biòloga ambiental, m’apassionen els animals i la natura. Qualsevol llibre o pel·lícula en què aparegui algun animaló és una bona opció per submergir-m’hi. M’agraden les històries amb un rerefons d’aventura i acció, però sobretot que tinguin un final feliç.

Deixa una resposta: