L’era de la literatura digital

10
1292

L’època del Renaixement Europeu va ser una era de grans avanços científics i tecnològics, alhora que socials i culturals. Va ser aquest període històric el que va presenciar l’aparició al món d’un invent que canviaria la vida a moltes persones, sinó a totes. Es tracta de la impremta. Aquest és un invent atribuït a l’inventor Johannes Gutenberg (malgrat la polèmica d’alguna contradicció escrita). L’impremta va resultar ser un invent innovador que agilitzaria la tasca de còpia de recursos escrits i que alhora permetria a molta gent, ja no només a la noblesa, créixer i enriquir-se culturalment. El preu del llibre o impressió (ja que la premsa també es va veure molt enriquida) es veuria abaratit i per tant podria passar per més mans de les que fins llavors s’havien pogut permetre.

Books vs. eBooks - Flickr (Alicia Llop)
Books vs. eBooks – Flickr (Alicia Llop)

Des de llavors la impremta ha viscut moltes millores i evolucions i avui en dia podem obtenir tantes còpies com ens faci falta d’un volum sense perdre gaire temps ni esforç. Però ara, a les portes del segle XXI, ha tornat a arribar una nova bomba evolutiva al món de la lectura: els lectors digitals. Aquests petits aparells electrònics emulen completament el que són les pàgines d’un llibre. Utilitzen el que se’n diu tinta digital per tal de tenir una aparença i una lectura tant similar i còmode com si es fes en paper normal.

L’aparició dels lectors digitals ha jugat un paper bastant comparable al que va suposar l’aparició de la impremta. Ara bé, com tots els invents de la història comporta avantatges i inconvenients. Si entreu a la xarxa, de ben segur que podreu passar una bona estona llegint fòrums, debats i comentaris de pros i contres. Fem una llista dels principals del llibre digital contra llibre en paper:

  • Edicions especials: paper.
  • Edicions de butxaca barates o best sellers: format electrònic.
  • Llibres gruixuts o incòmodes de transportar: format electrònic.
  • Problemes de vista: format electrònic.
  • Llibres en altres idiomes: format electrònic.
  • Llibreria i Sant Jordi: paper.

Això és només una visió objectiva del que podria ser l’ús del paper o digital dels llibres. És cert que cada persona s’adaptarà més o menys ràpidament a les noves tecnologies. I això és una cosa que ja no només depèn de l’edat sinó de la sensibilitat i comoditat de cada persona. Ara bé, i a mode de predicció, potser podem dir que tot i que les versions impreses mai aconseguiran desaparèixer del tot, cada vegada més gent acabarà llegint de manera quotidiana amb un suport electrònic, ja sigui ordinador, llibre electrònic, tauleta o mòbil. S’accepten apostes!

10 comentaris

  1. Hola!

    Els arguments dels qui prefereixen el llibre tradicional a l’electrònic són els mateixos que quan es va passar del carro al cotxe o del vinil al CD: una certa nostalgia irracional que amb el temps desapareixerà quasi totalment per deixar pas a les noves tecnologies.

    Per no dir que d’aquí quinze o vints anys veure algú pel carrer amb un totxo de mil pàgines com ‘Els pilars de la terra’ ens sorprendrà tant com si avui veiguéssim algú portant una minicadena a l’espatlla.

  2. Hola, Jordi!

    No estic gaire d’acord amb tu… diria que és incomparable el llibre a un equip per a escoltar música… No pots comparar el fet de traginar un llibre de mil pàgines (que, per cert, n’hi ha que només en tenen 50) amb traginar una minicadena… De fet, el llibre, per sort, és un objecte que ens permet (i deixa’m posar-me romàntica) intimar amb ell, que el sol fet de girar pàgina és una acció que va molt més enllà de “pitxar” un piu per a canviar de cançó… (amb tot el respecte i admiració per als vinils i cd’s).

    Fins i tot m’atreviria a dir que el sol fet de tenir el llibre a prop i d’olorar-lo ja et transporta a una època i a unes sensacions desitjades que les vibracions dels aparells electrònics no poden aconseguir.

  3. Hola Marta,

    sempre que debato sobre llibre electrònic o tradicional acaba sortint algú donant-me l’argument d’olorar llibres. Els llibres els llegiu o els oloreu???? Aneu a la biblioteca a buscar un llibre per llegir o a ensumar quan ningú us mira? Als olora-llibres sempre us he vist un punt fetixista.

    Com havia dit, el que us ancla al llibre tradicional és el costum, no la raó, perquè…

    – Un llibre tradicional gruixut és incòmode de portar, al contrari d’un eBook.
    – Un eBook té diccionari i la capacitat de posar anotacions.
    – L’ús d’un ebook estalviaria anualment l’emissió de 168 kg de CO2 comptant el desplaçament de la compra de 22,5 llibres físics (https://www.meneame.net/story/books-son-mas-ecologicos-libros-papel/best-comments)
    – Un eBook permet fer la lletra més gran, cosa fonamental amb una persona d’edat avançada.
    – En un eBook mai transparenten les pàgines veient les lletres de darrere, com passa amb els llibres d’edicions de butxaca: un eBook té sempre la qualitat d’un llibre de tapa dura, o més.
    – Amb un eBook si vull llegir un llibre no em cal fer la tonteria d’anar a una llibreria, a la biblioteca o encarregar-lo i esperar cinc dies. L’eBook és immediatesa, és segle XXI i no prehistòria.

    Per cert, els treballs de la universitat o del col·legi els feies amb màquina d’escriure o amb ordinador? Vistos els teus gustos t’ho aconsellaria… El picar de cada tecla, un bon cop al retorn per canviar de línia, el místic canvi de pàgina… Quasi una experiència tan suggerent com olorar un llibre!!

    Si vols seguim el debat per correu postal, és un mètode que com dius et transporta a una època… PASSADA!

  4. D’això se’n diu societat de la immediatesa i la impaciència… no et discutiré la part eco-pràctica però enmig d’aquesta bogeria de món on vivim sempre va bé parar el tren i baixar enmig del PASSAT per tornar a trobar les nostres arrels que sempre són benvingudes i reconfortants!

    Anar antiquat no vol dir ser poc modern ni menys intel·ligent ni menys pràctic que els altres!

  5. Ostres, m’encanten aquests debats de pros i contres sobre la tecnologia.

    Jo personalment crec que un llibre electrònic i un llibre paper tenen unes funcions diferents. Jo disposo de tots dos i val a dir que trio el format paper o electrònic en funció del llibre que vull llegir. M’explicaré. Sovint llegeixo novel·les “senzilles” o els anomenats “best sellers”. Sincerament prefereixo adquirir la versió electrònica ja que és més barata i són llibres que segurament no tornaré a llegir més. Ara bé, hi ha alguns llibres els quals considero que han d’anar acompanyats d’un llapis, per poder fer anotacions, subratllats o el que faci falta (novel·les, assaig, poesia o el què sigui). O llibres imprescindibles en una biblioteca personal (això ja va a gust del consumidor). O molts altres casos.

    L’última vegada que vaig tenir un problema d’elecció va ser quan em vaig llegir la novel·la Victus, d’en Piñol. La vaig llegir en versió electrònica pensant que seria una novel·la més. El problema que vaig tenir va ser la incomoditat de tenir un mapa a la pàgina 1 el qual m’hagués agradat anar consultant durant la lectura de la novel·la. Aquesta agilitat, en canvi, sí que me l’hagués ofert el paper.

    Com veieu aquesta solució intermitja?

  6. Penso que els avantatges del llibre electrònic són molts més que els del llibre clàssic i que en poc temps s’acabarà imposant a aquest segon. Ara bé, a l’hora de decidir entre un i l’altre no tot és mirar avantatges i inconvenients. Almenys, en el meu cas em passa el mateix que el CD o l’MP3, el DVD o “series.ly”. Quan hi ha algun àlbum que m’agrada molt, em compro el CD o quan hi ha alguna pel·lícula que m’agrada compro el DVD. Perquè? No ho sé explicar molt bé… però amb format digital sempre tinc la sensació que això que m’ha agradat s’acabarà perdent, si ho tinc físicament, no.
    Crec que això ho ha resumit molt bé la Marta 3 comentaris més amunt. A vegades ens agrada tornar enrere i deixar per uns moments aquest món de practicitat.

    • Hola a tots i totes,

      Felicitats per aquesta iniciativa de l’Escriba, que ben del cert honora els qui la tiren endavant! Sou genials, com de fet ja sabia, almenys pel que fa a aquells/es de vosaltres que em sou coneguts/udes!

      Vagi per davant que, a priori, no tinc absolutament res en contra del llibre digital, però res de res. De fet, en tinc un. Em sorprèn, però, que, després de ja tants anys amb ordinadors portàtils, llibres digitals, smartphones i tablets, encara es venguin tants i tants llibres de paper… I jo no diria pas que els qui els compren siguin solament gent d’altres temps…

      Jo, que rondo la quarantena, recordó bé, per exemple, que la màquina d’escriure, a la mínima que es van generalitzar els ordinadors a les cases, sí que va ser anihilada a una velocitat força fulminant. O com bé deien alguns, el “Caset” o el “Vinil” van desaparèixer molt (però molt, molt…) ràpidament, com potser desapareixerà també aviat el CD…. En canvi, el cony de llibrots bé semblen aguantar prou bé l’estrebada, ni que sigui a jutjar pel debat que estem tenint, he, he, he… A part de la sempre inevitable reticència natural del mico humanoide als canvis, se m’acuden algunes altres idees per a posar en la categoría dels perquès:

      1- Un llibre-objecte pot ser, per fora, visualment atractiu i és, això sí, singular. El llibre-objecte té el títol a la portada, pot dur il·lustracions, i, un cop adquirit, si ens agrada, sol romandre visible prop nostre (això no és nostàlgia, són fets…). És a dir, no sé si això és bo o dolent, però el mateix llibre, si és en paper, té molts més números per a “perdurar” en la nostra “vida mental” que un de digital, que, de fet, és invisible fora de la màquina…

      2- Un llibre-objecte, per la seva visibilitat, crea identitat de cara a la col·lectivitat (ara que tant es parla tant d’una com d’altra cosa…). Un llibre-objecte no deixa dubtes sobre el que s’està llegint, sigui al tren, al metro, a l’autobús, al parc… Quan la resta de congèneres en veuen el llom o la portada, l’objecte t’identifica a tu, si és que el llegeixes fora de casa, i identifica també la teva pròpia casa, si l’hi tens guardat. Un llibre-objecte crea interacció inmediata amb qui tens davant. Més d’un i més de dos deuen haver lligat començant una conversa amb “Ostres! Que bo que és el llibre que estàs llegint!” Amb el digital, a dia d’avui, tot això és força més difícil.

      3- Un llibre objecte és, diria jo, més difícil de perdre o de destruir que un de digital que no estigui on-line. Altra cosa és si arriba el dia en què es llegeixi ja sempre on-line… Per aquí sí que podria arribar, penso jo, l’agonia veritable del suport paper… Però això, crec jo, és més un debat sobre la interconnexió i l’accés a la informació que sobre la validesa del suport en si.

      No sé, potser són bajanades, però us garanteixo que ja gairebé ningú usa regularment Casets, Vinils (i CD..?), màquines d’escriure, etc. Fins i tot n’hi ha molts que no usen ja pràcticament mai el correu electrònic (això sí que és ser modern!). Però noi, aquest invent del llibre de paper sembla que va aguantant… A mi, però, mentre sobrevisqui la paraula artística, el suport, de veritat, m’és igual…

  7. Hola Joan Silva,

    fa un parell de setmanes vaig llegir aquesta entrevista (http://www.huffingtonpost.com/2014/09/25/stephen-king-books-amazon_n_5878284.html) a Stephen King. Com tu, opina que els llibres en paper no desapareixeran tan ràpidament com altres suports tradicionals ho han fet. Copio el tros rellevant:

    “They’re [the books] not like compact discs or even phonograph records. These are things that had their day and they were replaced,” King told host Josh Zepps. “You can say that you’ve seen the same progression with books in that e-books have a lot of nice bells and whistles … But the big difference is that audio recordings of music have only been around for, I’m going to say, 120 years at the most. Books have been around for three, four centuries … There’s a deeply implanted desire and understanding and wanting of book that isn’t there with music. It’s a deeper well of human experience. Here’s another thing: if you drop a book into the toilet, you can fish it out, dry it off and read that book. But if you drop your Kindle in the toilet, you’re pretty well done.”

Deixa una resposta: