George Orwell, famós per La revolta dels animals i 1984 entre d’altres, va publicar la seva primera novel·la, Dies a Birmània, l’any 1934. Des de 1922 i fins a 1927 va formar part de la policia imperial britànica a Birmània, que aleshores era colònia anglesa. L’autor, doncs, coneix molt bé el país on situa la història d’un funcionari, John Flory que, com ell, era un outsider entre els membres de la colònia britànica. Amic d’un doctor indi, Flory es veu involucrat en les intrigues d’U Po Kyn, un corrupte magistrat que vol ser el primer nadiu a formar part del Club Europeu. A tot això, s’hi afegeix la voluntat del protagonista de casar-se amb la bella Elizabeth, una noia que viu amb els seus oncles i que necessita trobar un marit ric.
Amb aquesta novel·la, Orwell aconsegueix copsar els tics de la societat colonial, una societat que s’ha degradat enormement. Per les pàgines del llibre, i del Club Europeu que hi ha a la petita colònia propera al Delta del riu Irrawaddy, hi desfilen uns personatges que dediquen els seus dies a Birmània a beure molt, treballar poc i passar-se les hores queixant-se dels seus criats birmans. La selva, els mosquits i la calor s’han anat menjant la voluntat d’uns personatges avorrits i corruptes, que odien els nadius i els consideren d’una raça inferior.
Dies a Birmània és una denúncia contra el racisme i la forma de vida colonial, però també és una novel·la que se m’ha emportat com ho fa un corrent sense aturador, és com si, de mica en mica, aquest món colonial i aquesta selva dura i espessa, se m’anés enduent a mi també. Una lectura totalment recomanable per aquells que vulguin conèixer el George Orwell anterior a l’Homenatge a Catalunya i a les seves novel·les més conegudes.