Pluja, vaga de metro… Tot indicava que avui seria un matí desastrós. Per sort, quan he arribat al poble espanyol, l’aigua ens havia donat una petita treva.

Al final, ha sigut un matí fantàstic i us diré per què. Ja tenia ganes d’anar al FriendsFest perquè em considero una freak de Friends. De fet, us podria parlar a l’“estil friends” com qui parla kinglon o català. Podria haver començat la crònica intentant tirar-vos floretes com fa en Joey: «Ei, com va això?», diria tot picant l’ullet i somrient seductorament. Si és que en Joey és un geni. «Badam tss», com faria en Chandler tot fent la gesticulació de tocar una percussió. «Si us plau, Clàudia, sigues més endreçada amb les paraules. Segueix les normes. Ja saps, les normes són part de la diversió!» Diria la imatge de la Monica dins el seu fabulós apartament morat. «No et descuidis de d’explicar que has cantat la meva cançó de Smelly Cat al FriendsFest!», m’ordenaria la Phoebe.

Abans d’entrar m’he posat en mode unagi i he obert les cortines negres que tapaven el sets de gravació. M’he topat amb el meu set preferit de tota la sèrie: el Central Perk. Estava decorat fins a l’últim detall i cuidant cada mínima peça perquè la recreació del cafè fos perfecta i exacta a la de la sèrie. Havia una Phoebe esperant amb la guitarra, i els visitants, tots junts, hem cantat Smelly cat com a himne de germanor entre els més freaks de la serie. M’ha sorprès veure que no tots ens la sabíem sencera.

A cotninuació, ens han explicat vàries curiositats sobre el Central Perk, com per exemple, que la Phoebe, la Rachel i en Joey hi han treballat. També, que en Gunther no és el propietari del café, sinó en Terry, qui gairebé no apareix.

A l’esquerra del Central Perk hi havia el set de la casa de la Monica. A veure, per on començo:

Sobre la taula de la cuina hi havia recolzat un llibre sobre la messy recipe del traiffel anglès que un any va preparar com a postres la Rachel per Acció de Gràcies. El mateix postre el podem trobar dins la nevera de l’apartament amb un entrepà de mandonguilles (estil Joey) i el famós sandvitx que va fer que en Ross perdés la seva feina al museu.

A l’altra banda, una pissara amb una imatge del Pictionari que la Monica va dibuixar durant les primeres temporades, sense descuidar el famós marc groc que envolta el foradet de la porta. Si feu la visita guiada amb el tour, us explicaran una anècdota sobre aquest marc.

Finalment, ens han portat a un sofà amb paraigües, una làmpada i una font. Us sona? Em refereixo a la intro de la sèrie. No he pogut evitar fer-me una foto-recreació amb un dels paraigües. També, i per acabar, just al costat del sofà i els paraigües hi havia la wedding chappel on en Ross i la Rachel es van casar a LasVegas amb vestits de núvia i esmòquings.

Hi havia més espais fora del recinte, però malauradament estaven mullats de la pluja i no es podia gaudir d’ells. Si hi aneu, hi trobareu el futbolí d’en Joey i en Chandler, el photocall de la graduació de la Monica i la Rachel, foodtrucks… Tot i així, he passat una molt bona estona tornant als sets d’una sèrie que aquest any fa 25 anys.

El FriendsFest de Comedy Central estarà per aquí fins el 2 de juny. Teniu temps per adquirir la vostra entrada i gaudir dels sets d’una de les millors sèries de la història de la televisió. Us deixo aquí l’enllaç

Comparteix
AnteriorCrítica de “Bad Genius”
SegüentPer què plorem?
Clàudia Garcia
Sóc filòloga francesa, amant dels llibres i dels idiomes. Em trobareu gran part del temps viatjant pel món, o dins d’una cafeteria amb un cafè i un llibre a la mà. Els meus interessos són molt variats i es troben entre el bon cinema, la literatura, l’escriptura, la fotografia i l’art. M’agrada llegir sobretot poesia, novel·la anglòfona i francesa dels segles XIX-XX. La meva escriptora anglòfona preferida és Emily Dickinson, i el meu poeta francès preferit és Arthur Rimbaud.

Deixa una resposta: