Fitxa tècnica
Títol original | Peeping Tom | |
Duració | 109 min. | |
País | Regne Unit | |
Direcció | Michael Powell | |
Repartiment | Karlheinz Böhm, Moira Shearer, Anna Massey, Maxine Audley, Esmond Knight,Michael Goodlife, Shirley Anne Field, Barlett Mullins, Jack Watson, Nigel Davenport, Pamela Green | |
Fitxa | filmaffinity |
Watching Peeping Tom amb Àlex i Alicia Gorina
El passat dissabte, l’espai ETC conjuntament amb el Cineclub Vic van presentar Watching Peeping Tom, una proposta dirigida per Alicia Gorina i interpretada per Àlex Gorina i Alba Pujol. En aquest cas (no sempre és així) l’espectacle començava amb la visualització del film de Michael Powell Peeping Tom (1960) en 35mm i subtitulat al català i, després de 45 minuts de descans, començava la conferència on la filla del periodista i crític de cinema feia reflexionar el seu pare sobre una de les obres cabdals dels director britànic. Durant gairebé dues hores, Àlex Gorina i Alba Pujol (que representava Alicia Gorina) van representar l’escena on pare i filla preparaven el que seria una conferència sobre el director anglès a càrrec del mateix Gorina.
Teatre que parla de teatre, cinema dins el cinema, una conferència amb format teatral, li podeu posar el nom que vulgueu, però el que sí que està clar, és que Alicia Gorina encerta amb una proposta arriscada i complexa, que tot i que probablement només agradarà a certa gent amant del cinema o especialistes en la matèria, a través de les lliçons magistrals del seu pare i l’extens coneixement d’aquest sobre el món del setè art, construeix una litúrgia teatralitzada on Gorina i Pujol aprofundeixen sobre temes tant diversos com les relacions pare i filla, el vouyerisme, la crítica cinematogràfica o l’evolució del cinema i el teatre. Amb Michael Powell com a comú denominador, pare i “filla” repassen vida i obra d’un dels directors més influents del cinema, i al mateix temps, ens transporten dins el món del que, amb tota seguretat, és el seu film més aclamat.
Tot i la meva predisposició per aquests tipus de formats, no tot són notes positives per Alicia Gorina. La llarga durada, certes “anades d’olla dels protagonistes”, un ocell mort, un quart de pa de quilo que no se sap ben bé per a què s’ha de fer servir i un final extremadament emocional que no encaixa amb el to de l’espectacle, provoquen que la proposta trontolli en alguns moments i no acabi d’encaixar en la mirada d’un espectador que en la part final es debat entre l’avorriment i l’escepticisme.
Amb tot, una bona proposta teatral, destinada a cert públic disposat a conèixer i aprofundir en l’obscura mirada de Peeping Tom. Tot això, sota la batuta del mestre Gorina, que amb una passió contagiosa, ens desgrana els secrets més íntims del film.
Marc Orra