Vaig comprar Vardø. La isla de las mujeres sobretot per la coberta i una mica seduïda pel títol. Au, ja ho he dit. Cap vergonya. A vegades passa que hi ha llibres que t’entren abans pels ulls que pel cervell. Qui pot resistir-se a aquesta coberta que et crida des de la prestatgeria? De fet, el màrqueting i el disseny gràfic han de fer això, no? Doncs objectiu aconseguit.
La novel·la ens transporta a l’illa de Vardø, a Noruega, i parteix d’un fet real. L’any 1617 una tempesta ferotge va escapçar la vida de gairebé tots els homes del poble mentre pescaven. Arran d’això, les dones de l’illa han de reorganitzar-se i reconstruir-se per aprendre a sobreviure soles. Així doncs, es veuen empeses a fer allò que feien els homes, la qual cosa les portarà a topar amb les estructures de poder patriarcals de la seva època quan arribi un nou comissari per posar “ordre”. Però el comissari no només porta ordre, sinó també un fanatisme religiós i una intolerància aferrissada contra tots aquells que viuen als marges de la cultura i la religió imperants, als quals acusa de bruixots i bruixes.
Tot i que el punt de partida és bastant potent, el conjunt no m’ha acabat de fer el pes. M’ha semblat una lectura correcta, amable i visual, però força predictible. Hi ha moments de tensió i personatges entranyables, com la Maren, però crec que no he sentit la força que esperava que em transmetés una història així. No m’ha deixat petja.
Malgrat que la història no m’ha convençut, el que sí m’ha captivat és l’ambient. L’autora recrea amb molta sensibilitat i detall el paisatge àrid i gèlid de Noruega. Gairebé podia sentir el vent tallant, l’olor de sal, el cruixir de la neu sota les botes. L’entorn té tant de pes en la història, que esdevé un personatge més. Per a mi, que mai he estat tan al nord, descobrir-lo ha estat una de les parts més boniques de la lectura.
Com podeu veure, no ha estat una lectura esplendorosa, però no me’n penedeixo. Tan sols la descoberta d’un lloc tan desconegut com Vardø ja ha valgut la pena. No tots els llibres que llegim han de fer-nos estremir. De vegades només cal que ens treguin a passejar per terres llunyanes.
Agradarà a…
A qui busqui una història femenina. També als amants de les ambientacions potents i als que vulguin gaudir del paisatge noruec des del sofà.
No agradarà a…
A qui esperi una trama trepidant o girs inesperats d’aquells que et fan vibrar.
