Diu en Joan-Lluís Lluís que aquesta novel·la va aparèixer al seu cap fa molts anys, al zoo de Barcelona, quan un goril·la el va mirar directament als ulls. Es va posar a escriure-la perquè un dia va veure una fotografia d’un orangutan mascle. Era un exemplar majestuós, reial que el va fer pensar en Príam, el rei de Troia. La seva intenció era escriure una Odissea protagonitzada per orangutans, però documentant-se va topar amb un fet real que va convertir aquella idea en mil bocins i que l’ha portat a escriure durant quatre anys una novel·la que poc té d’aquell punt de partida i que ha pres vida pròpia. El resultat? Una cançó de pluja.
La història ens transporta a l’illa de Borneo i comença quan un vaixell que transporta nou orangutans s’incendia. Una d’ells escapa del foc i fuig desconcertada. Al seu camí de tornada cap a casa no hi trobarà només arbres i fruites, sinó també la petjada de l’home amb tot el que això comporta. Ella-calla es toparà de ple amb el pitjor de l’home, però també amb el millor: la bondat i l’empatia.
Una de les grans virtuts de la novel·la és no caure en la sobrehumanització de mons com el de Disney o altres fantasies. Sí que Lluís dota el món orangutan d’una mitologia, una forma de comunicació, una consciència i alguna cosa que va més enllà de l’instint. Tot i els trets humans que els atribueix (trets que segurament no tenen), sempre s’hi pot entreveure o sentir l’animalitat. Hi ha un capítol en què l’autor inventa la llegenda que explicaria segons aquests homínids com van néixer els orangutans, un episodi mitològic en què Joan-Lluís Lluís se supera com a escriptor i que farà les delícies dels amants de l’art d’explicar històries i de les narracions ancestrals.
Més enllà de la forma com se’ns narra la història, es tracta d’una obra que ens posa davant del mirall i que inevitablement ens fa plantejar-nos la relació que tenim amb els animals i amb allò que ens envolta. El cristianisme, el pensament racionalista i molts altres discursos ens han fet creure, des de temps immemorials, que el món i tot el que conté pertany als humans i que en podem fer el que vulguem. El relat de Lluís és la manifestació de la maldat humana en estat pur. Però no patiu, perquè al final hi trobareu un bri de llum, una pau i una esperança que a mig relat sembla del tot perduda.
Agradarà a…
A qui estigui disposat a deixar-se sacsejar.
No agradarà a…
A qui vulgui una novel·la plana i sense preguntes incòmodes.
