23 de setembre

Avui els coloms volen baix i la gent s’aparta. Jo inclòs. No és un ocell que generi gaire simpatia. Es concentren al carrer, intentant pescar alguna cosa suculenta d’entre les escombraries dels restaurants. Es creu que transmeten malalties infeccioses. Jo n’hi dic peristerofòbia. Se’ns planten al davant i baten les ales amb força. Actuen en defensa pròpia. Són conscients que les malalties que transmetem els humans són molt pitjors que la criptococosi que s’amaga entre els seus excrements. La més comuna de totes, estesa arreu del món i al llarg de la història, és la guerra. Bellum putus, pel seu nom científic. La malaltia humana per excel•lència.
No es transmet pels canals habituals. Es transmet per aire, per terra i per mar, en directe i en diferit. També es pot transmetre per Internet o a través de la premsa escrita. Per VHS o amb un remake de Spielberg. En viu. De forma instrumental o en blanc i negre.

Per la ràdio.

L’emissor en pot ser qualsevol. Pot ser Orson Welles, Adolf Hitler, Iosif Stalin, Antoni Basses o els equips de màrqueting de Pepsi i Coca-Cola. Reso cada dia perquè no sigui la Pilar Rahola. 

La Pilar Rahola n’és el Pacient Zero.  

La guerra ataca als òrgans vitals, però també als ulls, a les orelles i a la memòria.

Ataca a la família. Als amics. A la ideologia. Als teus comptes bancaris.

Ataca a la llengua, però sense llengua no pot viure.

Ergo, ataca en llatí: Si vis bellum, para linguam.      

La guerra és l’única malaltia que va més enllà de l’espai i el temps.

Quan viatja, ho fa a través de la veu tremolosa d’una nena palestina que s’ha quedat atrapada en un cotxe després d’un tiroteig de l’IDF. Els seus xiuxiuejos ens atravessen com ho faria una navalla rovellada. Fa un mal que flipes.

El cotxe de Hind Rajab, 355 forats de bala.

L’ambulància, bombardejada a menys de 100 metres de les víctimes mentre conduïen per una ruta segura aprovada per l’oficina de Benjamin Netanyahu.

Aquesta guerra ens ataca l’ànima.

Silenci sepulcral.

Avui he mort per segona vegada.

 

***

Intercanvi de correus amb l’equip de promoció del Festival:

Correu número u.

De: prensa@sansebastianfestival.com

A: David Muñoz

Assumpte: Fiesta de la prensa




Hola, David:

El Festival de San Sebastián desea invitarte a un punto de encuentro para la 
prensa acreditada: la Fiesta de la Prensa, que tendrá lugar el miércoles 25a partir de las 22:00 horasen Bataplán (Paseo de la Concha 12), 
a la que podrás acceder con tu acreditación de prensa. 

Te esperamos.

 

 

Correu número dos.

 De: David Muñoz

A: prensa@sansebastianfestival.com 

Assumpte: Día mal




El miércoles es 24.

 

 

Correu número tres. No l’arribo a obrir.

 De: prensa@sansebastianfestival.com

A: David Muñoz

Assumpte: Fiesta de la prensa - ATENCIÓN FECHA CORREGIDA Miércoles 24


Aquest any no cal patir, vist com estava ahir a la nit el Minuto y 1/2 segur que algun anglès ocuparà el meu lloc. Menjarà més que jo, beurà més que jo i es barallarà millor que jo. Cap dels dos hi sortim guanyant, però, com a mínim, no sobrarà sushi.

***

 

A l’altra banda del món, a la recerca desesperada d’una cura per la guerra, un preparacionista i el seu germà autista executen el segrest de la persona més influent del món. Ella és: Emma Stone. Ve d’Andròmeda i està aniquilant les abelles.

Bellum putus.

AnteriorCrítica de “Franz”, d’Agnieszka Holland
SegüentAquest divendres 26 de setembre als cinemes…
Avatar photo
Lector de cerveses i bevedor de llibres. Fanàtic compulsiu de la sèrie B i el terror. Si sabeu el que és bo, fareu bé de no llegir-me.