Sant Jordi és segurament la tradició més maca que tenim a Catalunya. Aquell dia les places i carrers de tots els racons del nostre petit país s’omplen de roses i llibres.
Els nostres infants han de conèixer la llegenda per saber què quin és l’origen de la festa i per què ens regalem roses i llibres. La comunitat educativa és pal de paller per transmetre aquestes llegendes i tradicions, però des de casa podem reforçar el valor de les nostres tradicions amb allò que és propi dels infants: els contes.
De contes sobre Sant Jordi n’hi ha per parar un tren. En trobareu per a totes les edats, en tota mena de formats, amb textos més o menys feixucs i amb il·lustracions de tots els estils. A mi, aquest any, l’editorial Combel m’ha posat a les mans aquest d’Oriol Garcia amb il·lustracions Christian Inaraja.
El contingut no té cap misteri: és al llegenda de Sant Jordi narrada d’una forma poètica i, sobretot, molt èpica. Com ha de ser. És una llegenda sobre un cavaller, una princesa i un drac, així que ha tenir solera. Si m’ho permeteu, m’agrada que el text no sigui pueril o ingenu. Ja està bé de tractar els infants com si fossis tontets. Donem-los vocabulari, eines i confiem en la seva capacitat per relacionar-les amb les imatges, que parlen per si soles.
Així doncs, si no és el contingut ni tampoc el text, què el fa especial? El format pop-up que tant agrada a petits i grans, perquè no sembla un conte, sinó més aviat un teatre de titelles o un diorama que fa emergir la història i la fa palpable, tangible, física, real.
A casa, el llibre ha acabat en les millors mans, les d’en Guiu, un petit gran lector de 3 anys que li sabrà treure tot el suc i que és un gran fan de Sant Jordi, però a qui sobretot li agrada fer de drac. AAAaaaarrrrrrrghhhhhhhh!
