Fitxa tècnica

Crítica

Gina: Marco, acabaràs com carn rostida algun dia. No podria suportar assistir al teu funeral. Porco Rosso: Un porc que no vola no és més que un porc com els altres.

Porco Rosso és un pilot veterà de la primera guerra mundial convertit en porc per una estranya i desconeguda maledicció. Porco viu de les recompenses que obté combatent els pirates aeris que ataquen i terroritzen els creuers que naveguen pel mar Adriàtic. Viu en una petita cala amagada i el seu contacte amb la societat és a través de la seva vella ràdio i de les seves visites al bar de l’hotel Adriano, propietat de Gina, viuda del seu millor amic mort durant la Gran Guerra. L’auge del feixisme a Itàlia i la seva no incorporació a l’exèrcit feixista italià el converteixen en proscrit, perseguit pels feixistes i blanc dels caça-recompenses.

Com la gran majoria de les pel·lícules del celebrat Myiazaki i del reputat estudi d’animació Ghibli, Porco Rosso està magníficament dibuixat i ambientat i està especialment esplèndid en el joc de llums i ombres que ofereixen els núvols i clarianes. Myiazaki ja havia dirigit molt bones pel·lícules d’animació, entre elles la genial El meu veí Totoro (1988), i després de Porco Rosso encadenaria dues obres mestres indiscutibles, La princesa Mononoke (1997) i sobretot El viatge de Chihiro (2001), aquesta última produïda als EUA i amb la que guanyaria l’Oscar a millor film d’animació. Amb Porco Rosso, Myiazaki fa també un petit homenatge a l’aviació prèvia a la segona Guerra Mundial i la gran modernització que va comportar. Precisament en el seu darrer i aclamat film, Cuando el viento se levanta (2013), Myiazaki es retira de l’animació amb una pel·lícula que és un petit cant als orígens de l’aviació i al disseny d’aquests aparells.

Fierrali: Marco, torna a les Forces Aerees. Hi trobarem un bon lloc per tu.

Porco Rosso: Preferiria ser un porc abans que un feixista.

Fierrali: L’època dels pilots temeraris s’ha acabat. Ara només podem volar al servei de causes no lucratives com “estat” o “nació”.

Porco Rosso: Jo només volo per compte propi.

Però tornem al film que ens ocupa. En aquesta sensacional història, Porco Rosso és un personatge que sembla tret del millor cinema negre dels 40 i part dels 50. Els diàlegs bé podrien formar part d’algun clàssic lapidari com el Falcó maltès (1941), Retorn al passat (1947) o Tenir o no tenir (1944). La història combina magistralment escenes i personatges més còmics amb moments més severs. I té algunes escenes que són evocadores, enigmàtiques i fascinants, com quan Porco li explica a Fio, la néta del mecànic/enginyer que li ha reparat l’avió, un combat fatídic durant la Primera Guerra Mundial on tot el seu escamot va perdre la vida, inclòs el seu millor amic, i ell va quedar inconscient per després presenciar tots els avions abatuts enfilar-se cap al cel.

El protagonista, Porco, té un passat misteriós (la maledicció que l’ha transformat en porc), és lleial i noble, i malgrat negui tenir honor (“sóc un porc, no lluito per honor, lluito per la paga”) mai dispararà contra un pilot, només contra l’aeronau. I per acabar de completar el còctel, és solitari, sec, parla poc i sovint arrogant. Podria molt ben ser en Rick abans que totes les seves desventures el portessin a regir un bar a Casablanca. Potser no és casualitat que en moltes escenes se’ns presenti el protagonista amb gavardina, fedora i cigarreta als llavis.

Porco Rosso és un film d’animació excepcional que petits i grans el gaudiran a diferents nivells, que desprèn aroma de clàssic per tots els costats i acaba rubricat amb un final subtilment enigmàtic, servit amb estil i sense artificis.

Porco Rosso: en recobrar els sentits estava volant sobre el mar, quasi tocant-lo. Sol.

Fio: Déu va decidir que no era el teu moment, oi?

Porco Rosso: creia que m’estava dient que volés sol, per sempre

Fio: això no hagués estat bé, tu ets un bon home!

Porco Rosso: els bons eren els que van morir. A més, el que vaig presenciar deuria ser l’infern.

https://www.youtube.com/watch?v=L4SyyLJKmUk

Ramon Muns