Sempre surto de la gravació del ‘451. Quin llibre salvaries del foc’ amb la llista de llibres que vull llegir una miqueta més llarga. Al programa de novembre vam tenir a l’estudi els companys de Narranación i l’Edgar Cotes i van ser ells els que van recomanar Piranesi. Pensava que quedaria a la llista, soterrat per altres títols, però el mateix dia, passejant per la llibreria Kritik, em vaig trobar de cara amb aquesta novel·la de Susanna Clarke. Coincidència o un senyal de l’univers? Per no temptar la sort i no sacsejar el karma, el vaig comprar. I quin goig!
En aquesta història ens trobem amb en Piranesi, que viu a la Casa, una mena de laberint ple de passadissos, escultures, marees i ocells. El seu dia a dia consisteix a dur un registre minuciós la Casa: les sales que hi troba, un catàleg d’escultures, el comportament de les marees… La major part del temps està sol, llevat dels dimarts i els divendres, que en Piranesi es troba amb l’Altre. Tot d’un plegat, la tranquil·litat es veu amenaçada i la Casa deixa de ser el que era per esdevenir un entorn hostil, estrany, perillós que el porta a dubtar de tot, fins i tot, de l’Altre, el seu únic amic.
Potser el que més m’ha captivat de Piranesi és que des del primer moment no he deixat de fer-me preguntes. Qui és en Piranesi? Com ha anat a parar a la Casa? I qui és l’Altre? Hi ha viscut sempre, a la Casa, en Piranesi? Aquestes preguntes són les que et fan avançar pàgina rere pàgina per descobrir què està passant.
Un dels punts forts és l’univers que construeix Susanna Clarke, ja que és inquietant i preciós alhora: un laberint infinit de sales, estàtues i marees que va molt més enllà de l’escenari d’una novel·la fantàstica. És un espai simbòlic, amb alguna cosa de somni i alguna cosa de malson. Per la seva banda, en Piranesi, el protagonista, és un narrador innocent, tendre i alhora profundament enigmàtic. La seva mirada pura contrasta amb la figura de l’Altre, un home amb qui manté un vincle estrany, ambigu i cada vegada més inquietant.
Penso que Piranesi aconsegueix fascinar sense necessitat d’explicar-ho tot. Hi ha misteri, hi ha incomoditat, hi ha bellesa, i sobretot hi ha una atmosfera que costa molt de trobar en altres llibres. És curt, però intens. Estrany, però captivador. Filosòfic, però molt humà. I quan arribes al final —sense spoilers— t’adones que la història no va, ni de bon tros, per on pensaves.
No soc una gran lectora de ciència-ficció ni de fantasia, però aquest llibre m’ha demostrat que, una vegada més, sortir de la zona de confort porta a descobriments magnífics.
Agradarà a…
Als que vau gaudir amb Nàrnia . Aquí també hi trobareu un Ketterley, cosa que ja us hauria de donar unes quantes pistes…
No agradarà a…
A aquells que es posen nerviosos quan no ho entenen tot i quan cal que la imaginació faci un acte de fe, un salt al buit.
