La veritat és un concepte que es pot explorar des de camps tan diversos com la filosofia, la religió o la ciència, però també mitjançant la ficció literària. Tanmateix, què és la veritat en la literatura? Una resposta és: el seu gaudi estètic; això vol dir, d’una banda, que juguem a creure’ns l’obra que els escriptors ens proposen i, de l’altra, la manera com ens la proposen. La veritat no deixa de ser la condició humana pensant-se; allò que sabem o intuïm però treballat i explorat concretament des de l’art literari. La veritat literària és la del text creat per a ésser llegit i el coneixement específic que ens dona, de manera que la Literatura és un camp diferent als altres en la manera com cerca la veritat, però amb el mateix valor resultant. Quan llegim un text literari, doncs, fem quelcom meravellós amb el llenguatge: expressar-lo i ésser expressat utilitzant la paraula amb tota la seva capacitat d’emocionar i d’emocionar-nos; això és molt important perquè una resposta a la pregunta de què és la veritat és que és certesa. El problema només és aparent: creure que, com que la ficció és imaginada, inclús la més realista, no hi ha veritat, però el que hem d’entendre és que l’obra mateixa, en la mesura que és realitat ja és una veritat. No hi ha cap mentida en la ficció, i si afirmem que tot és mentida és perquè no ens adonem que la Literatura és un codi amb les seves regles del joc que més que dir la veritat, fa la veritat; i aquí hi rau el misteri resolt; és a dir, que Shakespeare fa la veritat amb Hamlet així com Cervantes fa la veritat amb el Quixot o Virginia Woolf amb Orlando o Mercè Rodoreda amb La mort i la primavera, etc. Exemples literaris n’hi ha molts, perquè si la Literatura no ens transmetés cap veritat difícilment formaria part de nosaltres. El verb fer va encara més enllà, atès que dona a entendre que hi ha una construcció: el llibre i el contingut del llibre. Com podem expressar la veritat si no és amb les paraules? El llenguatge amaga moltes trampes, però una certesa sense paraules és quelcom no expressat i, per tant, inexistent. Les paraules ens obliguen a afirmar i demostrar des del llenguatge, de manera que a la veritat només s’hi pot arribar des del llenguatge mateix. Allò no dit, no és, encara que ho experimentem físicament. El que diem pot semblar enrevessat per tal com la veritat no deixa de ser un concepte que cal omplir, i sobretot vincular-lo a la Literatura, perquè la veritat la necessitem per viure. Necessitem creure per tenir on agafar-nos, per això necessitem fer la veritat amb un relat o un poema. Literatura i veritat no són, doncs, conceptes oposats, i tenim les paraules per unir els dos conceptes i comprovar què fan. I ens adonem que fan moltes coses; a més a més de les que estem dient hi podem afegir que la Literatura explora la veritat de manera evidentment literària, i això vol dir que és la seva manera de fer la veritat amb el seu treball específic del llenguatge. La literatura són paraules que insisteixen en la creativitat de les paraules, i aquestes comuniquen art, i l’art és la veritat creativa, la pura veritat, bo i entenent per pura la nuesa de les paraules, amb les quals tots els mons són possibles. Si tots aquests mons són mentida, m’agrada sentir-me enganyat, però com que conec les regles del joc, com les coneixen tots els lectors i les lectores apassionats per la Literatura, no hi ha cap desengany més enllà que llegim un gran escriptor o un altre escriptor que ens agradi menys. Així, doncs, naveguem amb les paraules per totes les possibilitats expressables. La veritat és el pacte entre escriptor i lector per compartir l’univers sense més fronteres que les paraules mateixes. Si ens hi fixem atentament, la veritat des de la literatura és el plaer dels qui estimen el llenguatge creatiu que aquest llenguatge fa. Igual que hi ha Literatura i Ciència, Literatura i Història, Literatura i Filosofia (una de les branques de la qual explora la veritat, com la ciència o la història), hi ha, per descomptat, Literatura i veritat. I què és la veritat que no hàgim dit? Fe? Contundència? Resposta? Potser va abans la resposta que la pregunta? És una manera de mirar-ho per seguir reflexionant: El llibre i el codi que l’omple són la resposta a la pregunta de què és la Literatura. Òbviament, cada obra és diferent i una veritat en si mateixa, i la Literatura no és un camp tancat, perquè cada nou text s’afegeix als textos anteriors i als que vindran. Seguint aquest raonament, podem dir que la veritat són textos, no que els textos siguin veritat, i aquesta és una peculiaritat de la veritat en la ficció. Entenent això, gaudim més de les obres que llegim perquè ens admiren el què fan amb les paraules i el seu sentit estètic i el seu sentit humà; perquè el llenguatge de les paraules és una de les eines amb què ens comuniquem, i hem après a fer-les servir per crear una forma de plaer fet específicament de paraules. Aquesta és la veritat de la Literatura i, sabent això, gaudim més i millor de la Literatura i la seva veritat, que és la nostra, la dels lectors i els escriptors. Combinar Literatura i veritat ens dona consciència del fet literari. Ens dona una manera nova o diferent de participar del joc de les paraules i de les paraules del joc. Ens agrada la forma de veritat que és la Literatura amb tota la tradició textual, de manera que dona tot el sentit a les nostres vides.
