“L’arquitecte de somnis”, Teresa Roig

2589

Avui us deixem una ressenya de L’arquitecte de somnis de Teresa Roig. 

L’obra d’Antoni Gaudí sempre m’ha fascinat per innovadora, plena de simbolismes, complexa, trencadora, anant més enllà de l’arqportada-l-arquitecte-de-somnisuitectura pròpiament, fonent-se amb la Natura i jugant amb l’espai que l’envolta. Quan vaig saber del llibre de la Teresa Roig sobre el procés de construcció de la Pedrera, edifici emblemàtic per sé, i les històries que s’enllaçaven en ella, amb el rerefons històric i social de l’època, vaig tenir el pressentiment que em trobava davant d’una obra que havia de llegir si volia conèixer molt més sobre aquest mestre entre mestres i descobrir els misteris de la Pedrera. L’arquitecte de somnis és, sens dubte, una d’aquelles obres que si t’estimes el Modernisme, si t’atrau Gaudí, si vols conèixer la societat de la Barcelona burgesa del s.XIX i principis del XX, no pot mancar pas a la teva biblioteca. Una novel·la acurada en la seva estructura, narrada amb un té màgic molt interessant que et sedueix.

L’originalitat d’aquesta obra rau en què el protagonisme narratiu se l’endú un edifici singular, joia del Modernisme, declarat per la UNESCO Patrimoni Mundial, pel seu extraordinari valor històric i arquitectònic: la Pedrera. A través de la casa Milà, més coneguda com la Pedrera, l’autora ens obre un ventall d’històries que abraça des de la segona meitat del s. XIX fins a la primera meitat del s. XX, i amb un epíleg explicatiu que l’allarga fins a finals del segle passat. La novel.la ens dóna tota una lliçó sobre la societat civil que va veure néixer la casa Milà, i ens permet conèixer la vida i obra del pare de la criatura, l’arquitecte Antoni Gaudí. En una societat catalana molt trasbalsada per esdeveniments polítics de gravetat i agitació social, la gestació i el part de la Pedrera no esdevindrà gens fàcil.

La pedreraAl llarg del relat, assistirem a un seguici de l’alta burgesia de l’època. Per una part, els empresaris del gremi tèxtil català, amb els Güell i Milà com a figures més destacades; i per l’altra, els “indians”, ciutadans enriquits amb els negocis a les Amèriques, amb l’Antoni López i López i els Guardiola al capdavant. En aquests 100 anys d’història, a cavall entre dos segles, podem gaudir d’una novel·la molt directa, àgil, molt ben estructurada, mimada pels molts detalls que hi trobem, que ens ofereix capítols tan diferents com els costumistes sobre l’època fins a d’altres més tècnics, com el disseny de la futura Pedrera, sense deixar de costat les relacions socials dels nostres protagonistes.

Després d’una lectura acurada de L’arquitecte de somnis podríem destacar quatre aspectes fonamentals:

  1. El relat és un davant-darrera en el temps. Els capítols són peces d’un trencaclosques que, poc a poc, s’aniran encaixant per donar a llum una obra que a més d’erudita, és divertida. Hi ha un paral·lelisme entre el bastiment de la Pedrera i la construcció de les vides dels personatges que tindran alguna mena de relació amb l’edifici. Aquest enfocament captiva al lector des d’un primer moment i el fa partícip d’aquest dualisme, l’embolcalla i l’introdueix al bell mig de la narració.
  2. L’obra recorre tota la biografia d’en Gaudí, veritable homenatge al geni. Home honest, idealista, ment privilegiada avançada al seu temps, que no es va deixar intimidar ni subornar per la burgesia que, en aquells instants, es menjava el món i feia veritable ostentació del seu poder econòmic. Veurem les facetes públiques i privades de l’arquitecte i ens assabentarem de múltiples anècdotes, la major part d’elles, inèdites. Punt i apart mereixen les línies que comenten el seu únic amor, malauradament fallit i la seva tràgica mort, la qual li va privar d’acabar forces projectes.
  3. El judici constant al que està sotmesa la Pedrera emmascara, en el fons, un rebuig a Gaudí i al propi moviment Modernista (provocat, fins i tot, per alguns del seus col·legues), tot plegat per culpa d’una societat inculta i retrògrada, gens preparada per rebre aquest nou estil. Els atacs a Gaudí ja venien, però, de molt temps abans però s’acarnissen durant els anys que dura la construcció d’aquest edifici singular.
  4. El magnífic treball de documentació històrica, tan a nivell social, biogràfic com artístic que traspua l’obra. Teresa Roig demostra un gran domini del “tempo” i un mestratge encisador al teixir acuradament cadascuna de les històries amb els seus referents més destacats de cada època.

En definitiva, aquest llibre representa tot una troballa i la maduresa d’una autora que amb les seves anteriors obres, d’estils i temes ben diversos, ja destacava per la seva gran qualitat literària. És una grata i dinàmica lectura d’una obra tan original com el de la casa protagonista.   La pedrera 2

Conclusió: L’arquitecte de somnis és una obra que sap entrelligar esplèndidament història i novel·la i ho fa de manera tan harmoniosa que hom se sent fascinat per la pròpia Pedrera, per la figura de Gaudí i pel moment històric en que ens situem. Els flashbacks, la tasca de documentació tan precisa, les curiositats que descobrim al voltant de la casa Milà i sobre el propi mestre, la burgesia opulenta, els personatges ben delineats, fan d’aquest relat una delicatessen que ens permet conèixer millor al propi geni dels modernisme i el seu concepte artístic. Un viatge al passat que val la pena iniciar sens cap mena de dubte i en el que aprendrem, ens distraurem i gaudirem d’una excel·lent novel·la.

I vosaltres, voleu redescobrir la Pedrera?

Ressenya extreta de: http://www.hojasdealisio.com/2014/06/ressenya-de-larquitecte-de-somnis-de.html

Aquí podreu gaudir del trailerbook:

 

AnteriorEva Prenafeta: “La meva màxima i única aspiració és que els lectors s’ho passin bé”
Següent“Carrington”, Teatre La Palangana
Avatar photo
Traductora de professió, lectora d'afició. Visc completament enamorada de la novel·la negra i de terror, tot i que qualsevol llibre que em caigui a les mans té l'oportunitat d'enlluernar-me. Sovint escric per afició, però ara per ara, els meus escrits es queden tancats a l'ordinador.