Vaig conèixer l’Editorial Barrett al Liberisliber i m’he estrenat amb la lectura de La tirania de las moscas, d’Elaina Vilar Madruga, un llibre que s’experimenta més que no pas es llegeix, i que m’ha obert les portes d’un catàleg atrevit, molt diferent i ple de sorpreses agradables. Si tots els seus llibres són com aquest, els llibres de la carta als Reis seran tots seus.
El text d’Elaine Vilar Madruga és una bogeria literària en el millor sentit del terme. M’ha recordat a l’univers cinematogràfic de Yorgos Lanthimos —el de Canino o The Lobster— per aquesta manera tan inquietant, incòmoda i alhora fascinant i tan “bizarra” de parlar-nos sobre la família, el poder, la submissió i la llibertat.
La història gira al voltant de la Cassandra, en Caleb i la petita Calia, tres germans atrapats en un microcosmos estrany, ple de normes absurdes, tensions i rituals que desafien tota lògica. És una família que sembla sortida d’un malson, o potser d’un experiment social: la mare es dedica llegir llibres d’autoajuda i fer teràpia als seus fills, i el pare és un home obsessionat amb el poder, l’ordre i la disciplina militar. Pel que fa als fills, rere aquests noms angelicals s’amaguen una noia que s’enamora dels objectes, un nen que fa morir tots els animals que se li acosten i una menuda que no parla, però que dibuixa amb el realisme d’un geni. La crueltat i la innocència conviuen sota el mateix sostre. Darrere les vivències d’aquesta família hi ha moments en què no saps si riure, plorar o cridar. No saps si el que llegeixes et fa fàstic o si t’entusiasma.
Amb una prosa poètica, seca i alhora carregada de metàfores, Vilar Madruga aconsegueix una atmosfera opressiva, però del tot hipnòtica. Tot sembla estar a punt d’esclatar en qualsevol moment, i és aquesta tensió latent la que et manté enganxat fins al final. Les mosques, omnipresents, són un símbol potentíssim: de decadència, de corrupció, d’allò que es podreix quan el poder s’exerceix sense límits.
No és un llibre per a tothom. És d’aquells que divideixen lectors: o t’encisa o el llences contra la paret. Però si vols una novel·la et remogui, que et deixi amb preguntes i amb la sensació d’haver trepitjat territori desconegut, aquesta és la teva.
La tiranía de las moscas és una reflexió sobre la violència quotidiana, sobre com les estructures de poder poden néixer fins i tot dins d’una llar. És, en definitiva, una lectura inquietant, intel·ligent i profundament original que confirma que Barret sap perfectament què fa quan aposta per veus com la d’Elaine Vilar Madruga.
Agradarà a…
A qui no té por d’endinsar-se en mons absurds que reflecteixen, al cap i a la fi, la nostra pròpia societat.
No agradarà a…
A qui s’espanta amb l’experimentació i necessita que tot tingui sentit, ordre i final feliç.
