La propera temporada del club de lectura de L’escriba serà potent. Entre la llista de llibres que llegirem hi ha La mala costumbre, d’Alana S. Portero, un testimoni trans i un cant a la supervivència.
En aquest llibre, Alana S. Portero ens narra en primera persona la vida d’una nena atrapada en un cos de nen, un cos que no li correspon. El context tampoc és ideal, ja que viu en un barri obrer de Madrid durant els anys vuitanta i noranta mancat de referents en què predominen els pares de família que es maten a treballar i mares dedicades a les tasques de la llar, la criança i la vida laboral. Des d’un principi la seva vida es veurà marcada per la por de ser descoberta i no ser estimada tal i com és, així com la presència d’uns referents envoltats d’estigma, soledat, insults i burles.
La lectura és una invitació a tancar-nos a l’armari. Un armari que no és refugi, sinó una presó petita, asfixiant, opressora. Cada gest, cada paraula, cada mirada és un perill del que cal amagar-se, una vergonya, un secret que no pot ser mai descobert.
El millor de la novel·la és sens dubte la sensibilitat i la bellesa que hi ha a cada capítol, a cada escena. La manera com l’autora el narra és poètic, tendre, íntim… hi ha una veritat i una delicadesa que emociona i que de ben segur us arrencarà alguna llagrimeta.
La mala costumbre, a més de ser un relat poderós sobre el patiment que sent una nena trans en un món hostil, posa de manifest la duresa de la invisibilitat de les persones trans, l’absència de referents, la constant sensació de no pertànyer a enlloc, a no tenir nom i l’estigma al voltant de la transsexualitat. I tot i que podria caure en el dramatisme, l’autora dota el relat d’una aura de dignitat, resistència i amor.
La lectura d’aquesta novel·la és una experiència que et canvia de dalt a baix, que et trenca per dins i que t’aboca a una realitat que molts desconeixen. M’ha fet pensar en totes aquelles persones que han hagut de créixer amagades, amb por de ser com són i sense poder posar paraules a tot el que senten. Sens dubte un llibre necessari per posar-nos en la pell dels altres i fer un món més empàtic, menys hostil.
Agradarà a…
A qui busqui una lectura visceral d’aquelles que surten des de les entranyes. També a qui li agradin les històries de resistència i d’identitat.
No agradarà a…
A qui busqui una lectura lleugera i evasiva, ja que és pura emoció.