Fitxa tècnica
Títol original | La famille Bélier | |
Duració | 105 minuts | |
País | França | |
Direcció | Eric Lartigau | |
Repartiment | Louane Emera, Karin Viard, François Damiens, Luca Gelberg | |
Fitxa | Filmaffinity |
Crítica
LA FAMILIA BÉLIER
Que voleu que us digui, a mi m’ha agradat. Sí, ho reconec, pot semblar un film pesat, sensibler i fins i tot un pèl cursi…tot el que vulgueu, però la veritat és que a mi m’ha agradat i us explicaré per què.
Eric Lartigau ( The big Picture (2010), Prete-moi ta main (2006) ) no pretén res més que explicar una història d’adolescència a través d’una família camperola francesa un xic peculiar. El director utilitza l’àmbit familiar com a embolcall d’una trama original, bonica, còmica i amb un punt de reivindicació cap a un col·lectiu com són les persones sordmudes. Tot això, però, sense caure en el dramatisme lacrimogen que podria suposar un film d’aquestes característiques. Com he dit, una història d’una noia de 16 anys que simplement necessita seguir el seu camí, al mateix temps que ha d’entendre que en molts casos hem de sacrificar aspectes de la nostra vida per poder avançar.
Amb unes grans interpretacions, on hi destaquen els papers de Louane Emera i la gran Karin Viard, que el 2013 ja ens deixava una fantàstica interpretació al film dels germans Larrieu ( L’amour est un crime parfait ). Louane Emera en el paper protagonista ens obsequia amb un treball delicat però a la vegada desenfadat i espontani que rubrica amb una preciosa veu que ens acompanya al llarg de tot el llargmetratge.
No seria de justícia valorar el film sense parlar de la banda sonora. Un petit homenatge a un dels artistes més reconeguts de França com és el cantant i actor Michel Sardou. Durant 100 minuts, Lartigau ens mostra petits tastets del que van ser els grans temes de Sardou a través de la veu de Paula (Louane Emera). Cançons que també ens ajuden (si prenem nota de la lletra) a entendre com se sent realment la protagonista en cada moment.
El director ha sabut desmarcar-se del dramatisme més pur i la Familia Bélier ens deixa una combinació de lluita, superació, riures i, perquè no, alguna llagrimeta. Una història molt ben lligada, amb un final que no us deixarà indiferent. Una narració que flueix amb harmonia mentre l’espectador observa des de la seva butaca com la Paula es fa gran i decideix “volar”……. Je m’enfuis pas je vole comprenez bien je vole… I és que què voleu que us digui, a mi m’ha agradat.
https://www.youtube.com/watch?v=lGaIvHfHFwQ
Marc Orra