Impro show. Un espectacle sense guió.

65499

 

El passat 3 d’octubre la companyia Planeta Impro va visitar la capital osonenca amb l’espectacle Impro Show que ens va oferir l’Espai ETC. La Meritxell Duró Sànchez i en José Luis Aserias Raquena ens van concedir una petita entrevista que reproduim a continuació.

Abans, però, us convidem a seguir-los a través de les seves xarxes socials: Facebook, Twitter i Youtube 

José Adserías
José Adserías

José Luis Adserías Raquena

  • Paraules o expressions que més dius.
    • Confio en tu. Sempre ho diem a dalt l’escenari.
  • Amb quin personatge literari/cinematogràfic t’identifiques?
    • Kung Fu Panda. Sóc un amant dels pandes.
  • Escriptor que no suportes.
    • M’encanta la literatura fantàstica. I no diré insuportable però el llibre de Joc de Trons, Canción de hielo i fuego el vaig trobar molt pesat.
  • Paper o digital?
    • Paper
  • Quants llibres llegeixes al cap de l’any?
    • Potser uns quinze llibres en total, combinant l’oci i la feina.
  • Lloc preferit per llegir. I impossible?
    • On sigui, però durant les vacances.
    • Al transport públic, m’és totalment impossible.
  • Manies de lector.
    • No m’agrada gens doblegar les pàgines. Sempre utilitzo punts de llibre o un tovalló de paper. Els llibres han d’estar perfectes.
  • Alguna frase que recordis d’un llibre o pel·lícula.
    • La de Star Wars “Fes-ho o no ho facis, però no ho intentis”.
  • Últim llibre que has llegit.
    • Un terrible amor por la guerra de James Hillman.
  • Versió original o traducció?
    • Versió original preferiblement. Però a vegades hi ha dies que no tinc ganes de fer l’esforç i agafo les traduccions per descansar el cervell.
Meri Duró
Meritxell Duró

Meritxell Duró Sànchez

  • Paraules o expressions que més dius.Sí. Sí, sempre. Som-hi.
  • Amb quin personatge literari/cinematogràfic t’identifiques?
    • La gent m’ho diu sovint perquè sóc força manetes.
  • Escriptor que no suportes.
    • El llibre que vaig llegir i em vaig avorrir molt va ser Nada de Carmen Laforet.
  • Paper o digital?
    • Paper
  • Quants llibres llegeixes al cap de l’any?
    • Entre vuit i deu. Un per mes segur que no, perquè a vegades la feina no m’ho permet. I a més, ho compagino amb mirar sèries o pel·lícules.
  • Lloc preferit per llegir. I impossible?
    • Jo per llegir he d’estar molt còmode i tranquil·la, i si pot ser acompanyada d’un bon te.
    • El transport públic. M’agrada molt analitzar la gent i sempre em munto històries mirant la gent, enlloc de llegir.
  • Manies de lector.
    • Mai llegeixo els finals ni les sinopsis ni els comentaris, almenys al principi. Sempre ho faig quan acabo el llibre.
  • Alguna frase que recordis d’un llibre o pel·lícula.
    • “Hasta el infinito y más allá”. Perquè és la definició clau de la imaginació.
  • Últim llibre que has llegit.
    • L’Argent, d’Émile Zola.
  • Versió original o traducció?
    • Si ho puc entendre, versió original. Però per desconnectar, traducció.

 

companyia_01b-2x
Planeta Impro

ENTREVISTA A PLANETA IMPRO

 

1) Segur que us ho han demanat moltes vegades, però com s’asaja una obra de teatre que no existeix? A cada funció improviseu…

Nosaltres assagem cada setmana i el que fem és treballar les eines d’actor, les eines de guionista i tenir en tot moment la consciència que estàs escoltant i actuant al mateix temps. Si et quedes només amb viure les emocions com a actor, el que et pot passar és que la història no tingui sentit. S’han d’anar buscant el matisos i desenvolupar les parts que creus que són importants i estirar el fil de la imaginació. Es tracta de sortir del teu espai de confort i anar a jugar amb la teva imaginació, però també amb la dels altres.

S’ha d’aprendre a acceptar les idees i a cooperar amb els altres. Evitar el màxim possible els egos, perquè maten històries.

2) Com funciona ben bé el procés d’improvisar? Us ajudeu els uns als altres i us aneu guiant? Ho assageu i ho treballeu abans?

Es tracta de continuar una història amb el primer que et passa pel cap. El pas previ a això és saber escoltar i copsar la idea que el teu company et vol transmetre i saber seguir la història fent ús del teu propi imaginari.

Es tracta de prendre decisions constants i acceptar i reaccionar a les decisions que prens tu i que prenen els altres. Tenir una capacitat de reacció immediata sense haver planejat res anteriorment. Si tu penses “d’acord, reaccionaré d’aquesta manera” pot ser que l’altra persona hagi dit o fet alguna cosa i que ja t’espatlli la reacció que havies pensat. La clau estar a no anticipar-se, viure el moment i reaccionar i decidir què fer en el moment que et toca fer-ho. Mai abans.

Escoltar és deixar-te afectar pel que està dient l’altra persona. És construir la mateixa paret junts, no val que cada un faci la seva.

3) Si en una obra assajada els actors ja es posen nerviosos, vosaltres què feu? Hi ha nervis o esteu ben tranquils abans d’improvisar?

Meritxell – Jo no em poso pas nerviosa.

José – Jo sí. No són ben bé nervis. Però sí que normalment tinc molt respecte a l’escenari o als canvis de públic. No serien exactament nervis, perquè tinc molta confiança en la feina que faig, però és un neguit de “a veure què em trobo avui”. Especialment perquè el que fem nosaltres no és només escoltar la meva companya. També es tracta d’escoltar al públic, que pot arribar a ser diferent. Clar, aquí dalt juguem a tres bandes. Som dos que ens escoltem però que alhora juguem i interaccionem amb un públic del qual no en coneixem les reaccions.

4) No us ha passat mai que no sabeu què fer dalt de l’escenari? Com si us quedéssiu en blanc.

Meritxell – Doncs no ben bé en blanc. Però sí que m’ha passat una sensació d’estar a dalt a l’escenari però com si no hi fossis. Com un mal dia. És qüestió d’energia. L’energia és molt important a dalt l’escenari. Per això sempre intentem escalfar una mica abans de les funcions per poder posar-nos a lloc. Però em passa molt excepcionalment.

José – Jo diria que és difícil quedar-se en blanc a la nostra feina. Perquè per quedar-te en blanc hi ha d’haver un guió, cosa que no tenim nosaltres. El que sí que he notat el fet de dir “he de prendre una decisió ja” i que em costi més de sortir. És qüestió d’uns quants segons més del normal, però sí que a vegades pot costar més o menys que surti la idea. Es tracta de poder controlar tu mateix el temps de reacció.

6) Expliqueu-nos alguna anècdota divertida d’alguna funció o alguna cosa curiosa que us hagi passat dalt de l’escenari.

Els casaments. A Teatreneu (a Barcelona), hi ha hagut algun cop que algú ha volgut demanar la mà a la seva parella a dalt l’escenari.

També hi ha una història molt maca amb un nen autista, on en un dels primers espectacles que fèiem demanàvem números al públic, així a l’atzar. I quan vam acabar l’espectacle ens apareix una mare plorant. La mare només feia que donar-nos les gràcies i nosaltres no teníem ben bé clar què estava passant. Després ens va explicar que el seu fill era autista i que havia dit el número sis. Però resulta que aquell nen només feia servir la paraula “no” fins a aquell moment.

Una altra anècdota molt divertida la va protagonitzar un brasiler que va venir a viure a Barcelona. Més trad, va marxar a Austràlia, però abans de marxar va voler fer alguna cosa especial, perquè va quedar molt satisfet de la ciutat i de l’acollida. Va voler compartir el que més li va agradar de Barcelona que va resultar ser Improshow, on havia passat el millor moment. Va agafar trenta globus i va comprar seixanta entrades d’Improshow, les va posar de dos en dos dins els globus acompanyades d’una carta que explicava com li havia agradat l’espectacle i com el volia compartir. Aquests globus els va escampar per tota la ciutat de Barcelona perquè anònims els trobessin i poguessin venir a riure amb nosaltres una estona. I al teatre ens va arribar gent que ens ho explicaven perquè nosaltres desconeixíem tot el que estava passant. Crec que hi ha un vídeo gravat a Atrapalo.com.

7) Digueu-nos algunes de les frases més sorprenents que la gent us hagi escrit per al show.

José- Els clàssics més clàssics són les frases APM!. Per exemple “se ha matao Paco” o hi va haver una temporada que el “Por qué? Por qué?” d’en Mourinho era el primer de la llista. Però també n’hi ha de molt maques.

Meritxell – Al principi quan trobava algun títol maco me l’emportava a casa i ara encara els guardo. Ara ja no ho faig perquè si no, no hi cabrien. Però en tinc de seleccionats que són molt bons, per exemple, “buscando mi media naranja voy comiendo mandarinas”, “si las putas fueran ladrillos mi bolo sería un castillo”, “quien tropieza y no cae, avanza camino”.

José – El més bonic d’això, és que escrigui el que escrigui la gent, estan compartint el seu imaginari amb nosaltres.

Meritxell – També hi ha molta saviesa popular. Quan ve públic més gran és molt apassionant perquè pensens “a veure quina una ens en sortirà avui”.

8) Heu aplicat mai el dot de la improvisació a la vida real?

I tant, constantment. Però això creiem que ho fa tothom. No només nosaltres. Estem constantment reaccionant a estímuls que no ens esperem.

Comparteix
AnteriorAquest divendres al cinema…
SegüentCineclubVic
Traductora de professió, lectora d'afició. Visc completament enamorada de la novel·la negra i de terror, tot i que qualsevol llibre que em caigui a les mans té l'oportunitat d'enlluernar-me. Sovint escric per afició, però ara per ara, els meus escrits es queden tancats a l'ordinador.