De vegades, el dibuix és l’única manera de mirar de cara l’horror. Sovint el traç té la capacitat d’alliberar tensió, de fer visible allò que seria insuportable llegit només amb paraules, ja que ens permet establir una distància necessària perquè el dolor es pugui explicar. Herba, de Keum Suk Gendry-Kim, és exactament això: una obra que demostra que la imatge pot arribar on el llenguatge s’ha d’aturar, perquè sense el dibuix, aquesta història seria gairebé il·legible.
Herba està basada en el testimoni real de Lee Ok-sun, una de les anomenades dones de consol obligades a prostituir-se per l’exèrcit japonès durant la Segona Guerra Mundial. Es tracta d’una novel·la gràfica d’una duresa infinita i alhora d’una bellesa colpidora. Gendry-Kim transforma el relat d’una vida trencada en un exercici d’humanitat i memòria que ha conreat moltíssims premis arreu del món.
La història recorre la infantesa, la violència, la vergonya i, finalment, la necessitat de parlar. És un relat sobre la memòria i la dignitat, sobre la capacitat de sobreviure i, fins i tot, de perdonar. En la vellesa de Lee Ok-sun hi ha la serenor amarga de qui ja ho ha vist tot i encara troba forces per tirar endavant i per explicar-ho.
Amb un blanc i negre intens, de traços fluids i expressionistes, l’autora aconsegueix que cada vinyeta parli per si sola. No hi ha necessitat de descriure el patiment. De vegades n’hi ha prou amb un rostre, una mà, una ombra. L’absència de paraules a moltes escenes pesa moltíssim.
Llegir Herba és, en certa manera, un acte de silenci. Quan el tanques, et quedes uns instants mirant el buit, pensant. És un llibre que emociona sense artificis. Una obra mestra de la novel·la gràfica contemporània i un homenatge a totes les veus silenciades.
Agradarà a…
A qui entén que el còmic pot ser un llenguatge profund, capaç de fer visibles els horrors més grans amb una sensibilitat extraordinària.
No agradarà a…
A qui pensa que el blanc i negre és fred. Aquí us asseguro que crema.
