Tot i ser una sèrie del 2021, la sèrie noruega Furia ressona amb força. L’augment de la violència racista, els discursos d’odi tan normalitzats i presents als mitjans de comunicació i les xarxes socials i l’auge de l’extrema dreta, fan que aquesta sèrie adquireixi una nova dimensió. Personalment la vaig veure a Filmin pocs dies després dels incidents de Torre Pacheco i no vaig poder evitar pensar que el que veia a la pantalla no era només ficció, sinó una advertència real emmascarada per un thriller.
La trama ens porta des de Noruega a Berlin darrere dels passos de la Ragna, una policia infiltrada en un grup neonazi, i l’Asgeir, un agent que s’amaga de la màfia russa. Tot comença amb una sèrie d’incidents locals en una població tranquil·la que ràpidament es converteixen en una conspiració internacional amb implicacions polítiques. El grup neonazi té entre mans un atemptat per influir fortament en l’opinió pública, generar disturbis importants, sembrar el pànic i influir en les properes eleccions.
La sèrie, amb aquest aire de thriller nòrdic, entre paisatges idíl·lics i un entorn aparentment tranquil, amaga una forta polarització de la societat, un racisme i xenofòbia latents i fortament arrelats en la societat. Una ideologia tòxica i letal aparent que ens recorda que hi ha aspectes que encara no hem superat malgrat la calma aparent.
El ritme no és precisament trepidant, sinó que tot plegat es va cuinant i desgranant a foc lent a través d’escenes pausades i llargs silencis que sumen intriga a la trama. La tensió ben dosificada i els petits tastets d’informació que es van donant a l’espectador contribueixen a mantenir-nos enganxats a la pantalla per saber com culminen els plans d’aquesta organització terrorista.
El personatge més potent és sens dubte la Ragna, que representa el coratge i la determinació per enfrontar-se a l’extremisme des de dins posant en risc la seva pròpia vida. El perill constant de ser descoberta ens posa en alerta episodi rere episodi. L’Asgeir, per la seva banda, aporta el punt d’acció i espectacularitat just, i el seu passat fosc aporta la complexitat moral característica dels thrillers nòrdic.
El més esfereïdor de la sèrie és veure com l’extrema dreta utilitza les noves tecnologies. Es mouen com peix a l’aigua a les xarxes socials i manipulen els mitjans a caprici. També podem veure com ha canviat la imatge dels seus líders i adeptes. Ja no són homes amb botes negres, el cap rapat i el braç alçat, sinó que ocupen esferes de poder i porten americana i corbata. Per si això fos poc, es demostra com de poderosa és la por i el terror que poden arribar a infondre els seus discursos, les seves accions i la interpretació que fan de la realitat.
Així doncs, Furia és molt més que una sèrie. És un toc d’alerta i una invitació a reflexionar sobre el moment que vivim. M’agradaria pensar que la realitat no supera la ficció i que el que passa a la sèrie no podria passar mai, però no les tinc totes amb mi, i és per això que tothom hauria de veure-la.
Agradarà a…
Als que a més d’un thriller d’acció, volen una sèrie que els faci pensar i els incomodi.
No agradarà a…
A qui no és capaç de reconèixer que l’extrema dreta està més present que mai.
