Experiment poètic a l’ETC

1813

el-nus-la-flor-1Se sol tenir la sensació que la poesia té un ventall infinit de possibilitats i que cada autor té la possibilitat d’innovar a partir dels jocs de paraules, l’humor, la ironia, la musicalitat dels versos… Igualment, és un art interdisciplinari que sempre s’ha atrevit a mesclar-se, amb més o menys gràcia, amb diferents arts: la pintura, la música, el cinema…

Aquesta flexibilitat de la poesia es va poder veure representada el passat dissabte dia 10 de desembre dalt l’escenari de l’ETC. Daniel Ariño, pianista originari de Santiago de Compostela, va posar música sobre poemes d’Enric Casassas al Cicle musical El nus la flor, títol homònim al poemari. Mentre sonava la música de fons (que s’adaptava constantment a la veu), es van poder escoltar dues maneres diferents de recitar: l’una cantada i interpretada en veu de Maria Mauri; l’altra, recitada en veu del mateix Enric Casassas.

La posada en escena, molt íntima i minimalista (el públic dalt de l’escenari, un piano, un micròfon i un faristol), va acompanyar la naturalitat dels artistes que es van posar en tot moment dins l’ànima dels poemes. El públic, a qui es va demanar també una actuació natural, es va sentir lliure davant la possibilitat de riure, emocionar-se i aplaudir en qualsevol moment davant l’espectacle que va acollir des de la cançó clàssica fins al jazz i des de la rima consonant fins a l’embarbussament i l’acudit poètic.