Tothom recorda la fenomenal interpretació que va fer el difunt Heath Ledger l’any 2008 a la pel·lícula The Dark Knight, de Christopher Nolan. Tant el personatge del Joker com la pel·lícula en sí van marcar a milers d’espectadors i han deixat moments i frases pel record.
Aprofitant aquest filó i calcant l’aparença del pallasso psicòpata vista a la pel·lícula, un any després es va publicar la novel·la gràfica JOKER, guionitzada i dibuixada per Brian Azzarello i Lee Bermejo respectivament. Un tàndem que va demostrar ser encertat i que afortunadament pel mitjà s’ha anat repetint els darrers anys.
JOKER narra d’una manera íntima la rutina del pitjor enemic de Batman a través dels ulls de Jonny Frost, personatge creat expressament per a aquesta història i nou esbirro del criminal protagonista. En aquesta publicació podem veure un dels Jokers més crus i sàdics que hi ha hagut mai, acompanyat de reinterpretacions molt curioses d’altres malvats de l’univers de la DC còmics. La originalitat de la història acompanyada per unes impressionants vinyetes a tot color fan de JOKER una espècie de faula que descendeix progressivament i de manera caòtica fins a arribar a un final esbojarrat però, estranyament encertat.
JOKER és un clar exemple que per molt que contemplem una adaptació cinematogràfica com un producte en sí, aquesta pot ser excel·lent però mai superarà el mitjà original. En el cas de la literatura, perquè és més potent la imaginació del lector i, en el cas del còmic, perquè aquest no està subjecte a la industrialització pròpia del cinema actual.