Us heu fixat mai en un llibre que ja coneixeu, que fins i tot ja heu llegit, en una edició nova? Són curioses les diferents edicions del mateix llibre. A vegades es reediten llibres amb una estètica nova, i no només de clàssics literaris, els quals són un exemple evident d’aquesta tendència a recuperar obres per als lectors de cada moment actual. El que dic no és exclusiu dels clàssics; als best-sellers, per exemple, també els fan canvis d’imatge per vendre un grapat més de llibres. Aquesta estratègia deu ser beneficiosa o no es faria. Perquè una pregunta és: a quin públic s’adrecen aquestes reedicions? Potser a aquell lector o lectora que no s’havia atrevit a escollir aquell llibre en una edició anterior perquè no era prou bonica o era massa antiga. No era prou atractiva o simplement ja no hi ha una bona relació entre la forma i el contingut. I què passa amb aquell llibre quan ja el tens a casa i el vols tornar a comprar perquè el trobes molt maco? Substitueixes l’un per l’altre o els permets conviure en l’espai del qual disposes? I si ja t’està bé l’edició que tens, què fas amb el mateix llibre nou? L’ignores fins que un dia ja no hi sigui? No pots tenir dues vegades el mateix llibre, o tres o quatre? Escollir és inevitable, tret que aquell títol sigui tan important per a tu que permets que convisquin les diferents edicions. El cas és que t’agrada tant aquell llibre que no et fa res tenir-ne més d’una edició. Aquesta és l’esperança del llibre que torna a sortir del forn. Si ser més maco és l’estratègia, no hi ha una crida a la intel·ligència sinó a la seducció, tot i que la intel·ligència també és un element de seducció. El que em grinyola una mica és que s’adquireixi el llibre com qui canvia de roba quan canvia l’estació de l’any, sense llegir-lo mai. Canviar de roba és necessari, però canviar de llibre també ho és? Em refereixo a un llibre que digui exactament el mateix que l’anterior, amb les mateixes paraules. Tanmateix, mirem-ho positivament: la presència d’aquell títol no t’havia agradat amb anterioritat, o fins i tot el desconeixies, i ara t’agrada comprar-lo. Això s’entén i és lícit. De tota manera cal dir que els lectors i lectores habituals difícilment trobin lletjos els llibres, els d’ara i els d’abans. Hi ha un fetitxisme cap a aquests objectes gairebé màgics, o incontestablement màgics, pel que són capaços de transmetre. Si el missatge és el mateix, què fa que tornin a les prestatgeries de les llibreries? A vegades pot ser fins i tot contraproduent per a l’amant de la literatura veure una nova edició en què hi manca quelcom per comprar-la. Aquest quelcom vol dir que el llibre és repetitiu, que no aporta res de nou i, doncs, no cal tornar-lo a comprar. Fins i tot s’entén una sensació de rebuig, de desconfiança, i sobretot de sospita cap al llibre nou. És possible que alguns dels compradors siguin lectors inexperts que no saben per on començar i comencen per aquell que els fa més patxoca. No ho veig malament, pel següent motiu: perquè és millor sumar un lector nou, encara que sigui gràcies a una edició nova de trinca, encara que siguin els llibres més visibles; millor això, si funciona, que no pas que el lector potencial no visiti cap llibreria. Totes les llibreries volen donar una imatge que sedueixi els lectors. A l’aparador hi posaran els que més els hi surt a compte vendre, i no veig cap problema en això, perquè no s’ha de mirar des d’un suposada excel·lència literària, sinó ésser realistes i convidar a entrar al lector real. El lector real és el que realment compra els llibres i no li hem de pressuposar cap erudició. N’hi ha prou amb una gran curiositat i, això sí, les ganes de llegir, i llegir molt. Els nostres temps són els que ens han tocat, i són temps en què els llibres rivalitzen amb les pantalles. D’això n’és conscient el sector del llibre i pot ser un motiu per treballar l’aparença encisadora de cada llibre. Guanyar lectors i lectores de llibres no és fàcil perquè cal educar l’activitat de llegir i la nostra comprensió i empatia amb el que es ven per llegir. De bon començament, no s’ha d’imposar la tradició literària al lector nou; al contrari, se li han de posar les coses fàcils i prioritzar que llegeixi sense exigir-li què ha de llegir, la qual cosa fa que les noves edicions de llibres s’adrecin a aquest tipus de lectors o lectores. Fins i tot pot passar que el canvi d’imatge del llibre incrementi els llibres més venuts, independentment de la qualitat literària. Hem de tenir la ment oberta i no creure que els llibres més llegits han de ser els més ben escrits. Això es pot exigir quan ja hi ha un entrenament lector. Si l’important és guanyar lectores i lectors, i el mètode és que el llibre sigui guapo, no hem de desconfiar del llibre, perquè la lectura fàcil és tan necessària com la més complexa; i de fet és el camí per arribar a aquesta complexitat, però mai l’obligació, atès que aquesta obligació l’únic que aconseguiria és espantar els nous lectors. Vull creure que hi ha molta gent que s’incorpora a la lectura de llibres; no els dificultem el camí, les primeres passes no són fàcils i, per tant, cal facilitar aquest camí, i si el camí són lectures fàcils, benvinguts siguin els lectors i les lectores. Si l’edició nova és un nou lector o lectora, ens hem de felicitar d’aquest èxit. I sempre convidar a llegir, no imposar cap lectura, i deixar que el candidat a lector habitual triï el que vulgui, i si el que tria és un llibre maco per fora hem de ser comprensius i comprensives amb el contingut interior. La literatura és una art per gaudir-la, com totes, i la seva realitat és molt diversa i augmenta la complexitat per etapes. Convidem a llegir, perquè cada lector i cada lectora és una victòria de la cultura.
