‘Crònica de l’ocell que dóna corda al món’ de Haruki Murakami

1932

baixaTítol: Crònica de l‘ocell que dóna corda al món

Autor: Haruki Murakami

Any publicació: 1994

Editorial: la butxaca

Potser hauria de parlar-vos d‘aquest llibre en veu baixa, que és com el protagonista creu que s’han de dir “les coses importants”. I és que en la novel·la en passen moltes, de coses importants. En Toru Okada és un jove que ha portat sempre una vida normal i acaba de deixar la feina en un bufet d‘advocats. Ell no sap que la seva vida va començar a canviar molt abans de deixar la feina però, i ara aquella corrent que va començar fa temps el porta a anar coneixent persones singularsi, com diríem si no coneguéssim a Murakami, a viure fets paranormals. Ens trobem amb unes germanes vidents, la Malta i la Creta Kano, que intentaran fer que en Toru surti del pou on s’amaga, amb la May Kasahara, una jove de 16 anys amb impulsos suïcides que treballa en una empresa de perruques i amb en Noboru Wataya, un polític amb molta perspectiva de futur però amb un passat obscur.

La novel·la comença en una premissa en la que ens hi podríem trobar tu i jo, una parella casada que viu en un barri tranquil de Tòquio. Malgrat això, poc a poc, Murakami va introduint pinzellades de fantasia i com una serp que es mou entre les paraules ho tenyeix tot de màgia i et trasllada cap al món de l’imaginari.

És aquest fet el que fa d’aquest llibre una obra amb ADN propi, la manera com, sense adonar-te’n pots desplaçar-te al món dels somnis, sense que t’hi vegis forçat. Senzillament t’hi trobes. No hi ha fantasmes, ni dracs, ni mals esperits, és el realisme absolut el que et porta a creure en coses com la viabilitat de parlar amb algú que viu a l’altra punta del món, mantenir-hi relacions sexuals o controlar per on se’n va el cap quan dormim i que això repercuteixi a la vida “real“. Mai saps on s’acaba el món real i comença el dels somnis.

Okada, el protagonista, poc a poc perd tot el que l’envoltava, la dona i el gat, i un altre jo apareix en la seva vida, fent que es qüestioni la seva existència i hagi de resoldre conflictes que arrossegava al llarg dels anys.

En aquesta història, on hi podem trobar cartes, articles de diari i també diàlegs de xat, Murakami ens empeny a reflexionar sobre com totes les accions que duem a terme, per petites que siguin, tenen una repercussió dins la rutina de cada un de nosaltres, els girs que pot donar la vida d’un dia a l’altre i, sobretot, remarca la idea de valorar tot allò que tenim, per molt a prop o lluny que estigui, físicament, que no emocionalment, de nosaltres.

La novel·la fa de precedent a la trilogia 1Q84, on l’autor s’emmiralla tan en el món oníric com en alguns personatges de Crònica de l‘ocell que dóna corda al món.

Acabem el llibre sabent tants detalls de la vida i petites costums d’en Toru Okada que els trobarem a faltar en el nostre dia a dia. Són quasi mil pagines de relat que, encara que espantin, valen molt la pena. Sobretot si les llegiu en veu baixa.

Comparteix
AnteriorAquest divendres al cinema…
Següent Receptes per enamorar i matar, Sally Andrew
Doneu-me un fogonet i una tenda i seré feliç. Sóc més d‘àudiovisual que de comunicació, malgrat ja estigui acabant el grau. M'agraden els detalls en els llibres i els silencis al cinema. Tinc moltes idees al cap que no sé com treure, visc esperant el dia que explotin. De moment, ho canalitzo fent @cristoredemptor.