En un festival de Sitges ple de convidats de pes i vinguts de Hollywood, com Peter Jackson i Danny de Vito, ressalta encara més la visita en família de dos pesos pesants de la ficció nordamericana com són Kevin Bacon i Kyra Sedgwick, codirectors, a més, d’una de les pel·lícules més entranyables que es van poder veure en aquesta edició del certamen. I és que Family Movie és tot un homenatge al cine de terror i de gènere, cinema que ambdós confessen que adoren: Bacon ha sortit en vàries produccions de gènere, destacant els papers protagonistes a Temblores (1990) i El Hombre Invisible (2000), i que el seu primer paper va ser a la primera entrega de Viernes 13 (1980) com un dels monitors del campament; i Sedgwick per la seva banda es va fer mundialment famosa pel seu paper de detectiu especialitzada en interrogatoris per la CIA a la sèrie The Closer, però ha fet incursions al cinema de gènere com The Possesion: El Origen del mal (2012) o Villanos (2019).
Dèiem que Family Movie és un homenatge al cinema de terror, però de fet és molt més que això, és tot un exercici de meta-cinema en tot el seu esplendor, i construït des de l’amor: l’amor a la familia, al cinema de baix pressupost i a la idea de l’impuls creatiu com a força que mou les coses. Tot amb un to de comèdia realment entre fresc i ingenu, sense més intenció que entretenir i gaudir del fet de mirar i fer cinema. I podria quedar-se aquí i com a producte seria més que suficient en el seu resultat, però el guió de Dan Beers i el savoir faire del dúo Bacon Sedgwick té fins i tot temps per plantejar qüestions, no direm filosòfiques, però sí de certa autocrítica i reivindicació del lloc que mereix el cinema de gènere en la indústria del cinema, i alhora, una molt bona reflexió del què implica ser una familia, aprendre dels errors i sortir-ne endavant tots junts. En resum: una comèdia de terror més que solvent, amb dosis molt ben dosificades de profunditat, i sobretot, meta-cinema. Molt meta-cinema.
Quina mania amb això del meta-cinema, no? Sí, ara arribarem a això, però sí, tot a «Family Movie» és meta-cinema, i és una delícia que ho sigui, perquè la pel·lícula funciona suficientment bé per sí sola, però aquest grau meta-referencial és la guinda que ho embolica tot perfectament amb un llacet de regal. La sinopsi de la pel·lícula és la realització de l’enèssima pel·lícula de terror de baix pressupost d’un director veterà que és famós per fer molts films, tots autoproduïts, no tenir èxit amb cap d’ells, i tot i així seguir amb el seu somni de ser cineasta. I compta amb la seva família per aconseguir-ho: la seva dona i la seva filla com a actrius, i el seu fill com a segona unitat. I tot i que no explicarem el com ni el per què (haureu de descobrir-ho quan veieu el film), un cadàver real apareix al set de rodatge (que no és més que la pròpia granja de la familia), i hauran d’amargar-ne l’existència per no esguerrar el limitat pla de rodatge, on una lluna de sang real que hi haurà la nit següent, és clau per filmar el clímax de la pel·lícula. A partir d’aquí, «Family Movie» recorrirà a l’humor (tant al negre com al blanc com a l’escatològic) al més pur estil de propostes com «Esta Casa es una Ruina» (1986) i «Qué Ruina de Función (Noises Off)» (1992), per veure com aquesta mena d’Ed Wood intenta filmar una pel·lícula mentre la seva família no queda destrossada en el procés.
D’acord, i lo del meta-cinema que no paro de dir què hi té a veure? Doncs que la familia protagonista, és família a la vida real. Kevin Bacon i Kyra Sedgwick són els directors però també els protagonistes, els pares de família i cineastes; i al mateix temps, els actors que fan dels seus fills són els seus dos fills a la vida real: Sosie i Travis Bacon. Aquest últim, per cert, encarregat de la banda sonora de la pel·lícula i també present a Sitges amb els seus pares, que rebrien el Gran Premi Honorífic del Festival. Però no només això: Sosie Bacon també és actriu a la vida real, i el fill de la pel·lícula, l’ovella negra que sent que ningú l’entén ni l’escolta, vol centrar la seva vida en l’art marcial del muay thai i té una banda de metal; Travis Bacon fa ambdues coses a la vida real. A més, la granja on es roda la pel·lícula (on s’està rodant al mateix temps una pel·lícula ), és la granja familiar dels Bacon-Segwick. Vaja, que «Family Movie» fa tot l’honor al seu nom, ja que tot queda en família i a casa.
Per acabar, només dir que l’expectació a la roda de premsa oberta al públic va ser absolutament brutal, amb la sala plena de gom a gom i amb una gran cobertura de mitjans de premsa, televisius i tot, d’aquells que no se solen veure mai més en cap roda de premsa ni acte del certamen que hi ha en els demés 10 dies, a no ser que involucri gent prou famosa és clar. Tanmateix, ressaltar el saber estar de la familia Bacon-Sedgwick, responent de forma completa, amena i simpàtica a tota mena de preguntes, tant de la pel·lícula en sí com preguntes del públic sobretot sobre la filmografia de Kevin Bacon. Per la meva banda, vaig poder fer dues preguntes que van ser satisfactòriament respostes: Travis Bacon explicà que la música metal que sona a la pel·lícula és seva, i efectivament canta ell però la banda és ficcional, i que la música incidental en mode acústic també està composta per ell, sent un procés complicat per trobar el so adient per adaptar-se a comèdia, terror i l’entorn folk de granja; però que la música de la pel·lícula de terror la va encarregar a un amic seu, Alex Taylor perquè sonés molt diferent a la resta. I Kevin Bacon i Kyra Sedgwick van explicar que el (per a mí) més gran personatge secundari de la pel·lícula, la cabra Phil, van ser realment dues cabres, i que va ser fàcil i divertit treballar amb elles perquè ells tenen cabres a la seva granja. I com a anècdota extra, van explicar que el nom de la cabra, Phil, és una referència a The Witch (2015), dirigida per Robert Eggers, on Black Phillip es el boc de la familia puritana protagonista; i que el nom del gos es Valentine, nom del personatge de Kevin Bacon a Temblores. Però tornant al Phil, creieu-me, si veieu la pel·lícula, recordareu per sempre més a la cabra Phil.
Potser Family Movie no inventa ni trascendeix en res, però tampoc ho intenta, i aquest és el major encert. És una pel·lícula petita, feta amb molt d’amor i respecte pel cinema de terror, i això és el que rep l’espectador.
