Si vols fer un biopic de Kafka tot respectant el seu llegat no et pots quedar en la facticitat de la seva vida. ‘Franz’ ho comprèn bé i en les seves dues hores de projecció abraça la persona, la figura i l’autor que ha arribat als nostres dies. Una tasca no gens senzilla, que segurament es troba a l’abast de pocs. Agnieszka Holland, la directora, integrant de la generació del nou cinema polonès (un dels noms que potser sí que us sonarà d’aquesta onada és el de Krzysztof Kieślowski), té una carrera més que sòlida per a posar-se davant d’aquest projecte. El resultat ja el definirà altra gent més entesa en la figura kafkiana que aquest humil crític aficionat, però el recorregut d’aquesta oda enginyosa i gràcil es preveu curt.
L’estil juganer de la pel·lícula ens transporta de les mateixes ficcions de Kafka a la seva realitat més primària, intentant entendre com funcionava el seu cervell, i com les dues dimensions s’interrelacionen. Des de la burocràcia funcionarial de la qual és víctima i perpetrador, fins al judaisme, els grans temes de la seva prosa troben cabuda en els plans del llargmetratge. No s’oblida de connectar-ho als nostres dies i, amb l’exemple d’algunes tàctiques turístiques que actualment s’apliquen a Praga, o coneixent el destí fatal de la seva família anys després, en l’holocaust jueu, entenem la profunditat profètica de la seva prosa, sabent que seguim vivint en un món ben kafkià. La brutal tasca d’encabir-ho tot en dues hores sembla voler ser un homenatge cinematogràfic definitiu a una de les figures literàries més influents del s. XX.
Nogensmenys, no sembla que s’hagi trobat la fórmula secreta per a adaptar Kafka al cinema. Si l’estil d’aquesta pel·lícula és ric en zooms, talls abruptes, flashbacks i d’altres, la prosa de Kafka sembla més aviat un pla fix. Estilísticament, no era pas un prodigi, Kafka, però sabia triar bé els temes i les situacions. És possible que, tot i la parafernàlia, no surtis de la sala sentint que has tingut un tast cinematogràfic purament kafkià, però sí que t’ajuda a entendre el personatge. Al cap i a la fi, hi ha coses que tan sols poden aconseguir-se obrint un llibre.
