Aquesta passada edició del Sant Cugat Fantàstic es va poder veure en primícia i en estrena mundial el film Escape from Marwin, un film basat en el fenomen dels escape rooms. Els escape rooms són una moda que s’ha imposat en el món de l’oci i que consisteix en un temps determinat aconseguir escapar d’una habitació/casa/pis mitjançant tot de jocs de lògica. Tot i que va començar com a jocs de misteri i de caire més policíacs cada vegada ha atret més el món del terror i ha desembocat en una gran distracció per aquelles persones que els agrada l’adrenalina i la tensió.
No és d’estranyar doncs, que després d’aquest boom (al qual ara hi podem sumar el Terrorland de Cercs) això hagi anat a parar a un slasher, un slasher dins un escape room. Això doncs, és el que ens planteja Escape from Marwin. Marwin és el nom del propietari d’una de les cases que guarda més secrets de la part sud dels Estats Units. Cada any obre les portes per rebre uns participants molt especials al seu escape room. Cinc presoners sentenciats a pena de mort, procedents de diferents presons estaran disposats a arribar fins al final del joc per poder obtenir el premi: la llibertat.
Tot i que el p
lantejament com a slasher sembla interessant, pel fet que combina un factor molt innovador del nostre oci, no acaba de funcionar del tot bé. El desenvolupament psicològic dels personatges no és gens coherent i actuen de manera que cap ésser humà ho faria. Exemples ho són quan al principi a una de les presoneres la travessen amb una fletxa, però llevat d’un parell de baralles sembla que res no hagi passat. Sembla que el fet d’obrir portes ja no els fa por a cap, malgrat que la primera que han obert ha disparat una fletxa. Les personalitats que sembla que es defineixen al principi (la intel·ligent, la psicòtica, l’aprofitat, el barroer i el poruc) no es mantenen i es barregen entre elles.
L’argument també és molt poc coherent amb accions que no quadren amb d’altres i amb detalls que a primera vista semblen interessant o que poden ocultar alguna cosa amagada, però acaben en un no res, com el fet que hi hauria d’haver 6 presoners i no 5, tal com es menciona al principi, però mai ningú menciona el perquè. Fa ja 5 dies que la vaig veure i recordo perfectament que el sisè presoner havia de venir de Nevada, però la veritat és que poc em va servir retenir aquesta informació perquè ni es fa servir.
La història que explica l’escape room (si n’heu fet algun ja sabreu que tots tenen un fil argumental) és tan simple que s’endevina de bon principi quin en serà el final. Bé, a veure, em defensa de la pel·lícula he de dir que és un slasher i per definició això ja gairebé porta implícit que és predictible. No obstant això, aquest ho és un xic massa i el que hauria de ser una sorpresa no ho acaba sent.
En definitiva, entenc que el pressupost baix amb el qual es va haver de fer el film és un factor limitant, però crec que el guió hagués pogut ser molt més ric del que realment és.