Hi ha sèries que t’agafen per sorpresa i Animal n’és una. No és la comèdia més original del món, ni la més refinada i a priori no donava ni un duro per ella, però té una cosa que no totes aconsegueixen: fer-te riure de situacions molt absurdes i molt quotidianes. Qui no ha rigut d’un veí que diu que el seu gos és autista? Qui no ha vist mai un gos amb roba? 

La història parteix d’una premissa senzilla però efectiva: un veterinari de granja que, davant dels problemes econòmics que viu, es veu obligat a reinventar-se treballant en una botiga d’animals de companyia. El contrast entre els dos mons —el dels porcs i les vaques envers el dels gossos que són rentats amb xampú vegà— és l’origen d’un bon grapat de situacions còmiques i d’embolics estrafolaris que segur que passen cada dia.

Luis Zahera, com sempre, és un espectacle. Amb el seu humor negre i un aire de bon home malcarat i malparlat, construeix un personatge d’aquells que es fan estimar tot i ser un desastre en tots els aspectes. Saps que faci el que faci, la cagarà i et regalarà un moment meravellós. A més, la seva química amb Lucía Caraballo, que interpreta l’entusiasta Uxía, és fantàstica. Junts formen un tàndem irresistible, un contrast d’allò més divertit: ell intentarà per tots els mitjans tornar a la feina de granja i ella intentarà posar ordre entre la família Kawanda (el nom de la botiga). Ja us podeu imaginar que cap dels dos no se’n surt. 

La sèrie brilla quan juga amb el contrast entre el món rural i el món urbà, entre Antón i Uxía. A més, té ritme, té cor i, sobretot, té autenticitat. Potser no és hilarant en cada escena, però manté un to amable i constant que la fa molt agradable de veure. No és una sèrie que canviï la història de la comèdia, però sí una d’aquelles produccions que et fan sentir bé. De vegades no cal res més. Personalment, espero que hi hagi una segona temporada. Tinc ganes de més caos, més animalons i més Zahera.

Agradarà a…

A qui troba encant en els personatges que, sota una capa de mala bava, amaguen un cor enorme.

No agradarà a…

Als que busquin una comèdia intel·lectual o un drama profund.

Anterior‘Ara que et tinc aquí, deixa’m dir-te adeu’, d’Ester Escamilla
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.